Fa gairebé un any, a l’article Mig ple, mig buit, comentàvem un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que duia per títol Llengua i identitat a Catalunya 2008.
Bona part d’aquestes xifres donaven peu a la possibilitat que el català acabi esdevenint una llengua minoritzada al seu país. Recordem aquell estudi:
La primera llengua parlada a casa des de petits: el 1998 el percentatge del català se situava sobre el 41%. El 2008, la xifra havia baixat fins al 37%.
La llengua habitual d’ús dels enquestats: l’any 1998 parlaven habitualment català un 49,8% dels enquestats. El 2008 la xifra era del 42,6%.
En les converses interpersonals i davant la pregunta de en quina llengua parles habitualment si els amics són de parla castellana? Les respostes ens conduïen a només un exigu 3,8% pel que fa al català; en les dues llengües, un 27.8% i les converses interpersonals en castellà s'eleven fins a a un 68%.
No crec que sigui pessimista una visió negativa d’aquests indicadors, ni que tampoc ho sigui entreveure la possibilitat que, si la davallada continua, el català pugui arribar a quedar arraconat pel que fa a l’ús al carrer, a l’ús interpersonal.
També hauria de ser evident que l’allau immigratori que ha patit el nostre país en els darrers anys (el més fort que ha patit cap país europeu en tant poc temps) i els pocs mitjans de què disposem per facilitar-ne la integració social, cultural i lingüística, repercuteix directament en el procés de normalització del català.
En aquest bloc ha hem tractat diverses vegades sobre el tema (Veieu, entre altres, Estrangers a la tele; Immigració i mitjans en català; No compres si no entiendes) i la realitat amb què sempre topem és que a Catalunya hi ha una part molt important de la població (i no només la que pertany a la recent immigració) que no té cap contacte amb la cultura catalana, que el contacte amb la llengua catalans és ínfim i es redueix o bé a l’escola o bé a determinats contactes amb l’Administració. Una part important de la població que viu immersa en una imaginari cultural i lingüístic totalment espanyol. La immigració a Catalunya ha estat i continua estant manipulada per interessos polítics de mentalitat espanyolista. Dins d’aquesta immigració els més fàcilment manipulables per raons lingüístiques i històriques són els procedents de països sud-americans. L'arrelament de conceptes com “España”, "español", "hispanoamericano", "madre patria", “lengua común”, etc. units al fet que la majoria de sud-americans són monolingües en castellà, fa que siguin terreny adobat per a l'espanyolització.
La integració de tota aquesta gent provinent d’altres països és un dels objectius prioritaris per tal que el català no continuï la seva lenta, però contínua davallada.
34 programes... comparats amb les grans xifres que es mouen en els mitjans audiovisuals poden semblar poca cosa. Us ben assegurem, però, que signifiquen molt. La llengua és present en tots els àmbits de la nostra vida. Malgrat això, cap televisió del nostre país li ha dedicat 33 programes. ETV Llobregat i la CAL ho han fet. Convidats diversos, temes i notícies diferents girant al voltant de l’eix central de la llengua.
