"NO COMPRES SI NO ENTIENDES"

La immigració, sobretot la provinent de països sud-americans pot arribar a ser, si no sabem gestionar- ho bé, un nou i perillós focus d’espanyolització.

En el nostre escrit Per a quan el primer pas? fèiem referència a la immigració sud-americana des del punt de vista que podrien ser manipulats fàcilment per l'espanyolisme i esdevenir un perill potencial per a la recuperació nacional catalana.

El perill és real...

El diari dbalears.cat informa que l'associació colombiana de les Illes Balears "Asocolombia" ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears. Atenció al lema: "No compres si no entiendes".

La nota d’Asocolombia ha estat distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "pasa-lo", insta "a los hispanohablantes i mallorquines" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà.

No contents amb això, l'associació arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts.

El problema està servit. L'arrelament de conceptes com "español", "hispanoamericano", madre patria", etc. units al fet que la majoria de sud-americans són monolingües en castellà, fa que siguin terreny adobat per a l'espanyolització.

"Estamos en nuestro derecho a decidir y hemos de actuar allà dondes más les duela: el bolsillo. Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

La llengua és política i està estretament unida a la nació.

Si al menys nosaltres fóssim capaços d'emprendre accions com aquesta en defensa de l'ús del català a casa nostra...

IMMIGRACIÓ I MITJANS EN CATALÀ

Després que el president de l'associació balear Asocolombia deixés anar barbaritats com la que "la immersión lingüística expone nuestros hijos a las drogas" i engegués campanyes anticatalanes com la de "No compres si no entiendes", podem adonar-nos de la perillosa situació que viu la llengua catalana dins del seu propi territori.

Per això, no m'ha estranyat gens ni mica l'estudi que ha fet públic la Universitat Ramon Llull. En aquest informe, s'analitzen les preferències sobre mitjans que tenen els immigrants residents a Catalunya "amb l’objectiu de comprovar en quina mesura els mitjans autòctons (de Catalunya i de la resta d’Espanya) contribueixen a facilitar-ne la integració".

L'informe no diu res que ja no sabéssim o que, com a mínim, no ens teméssim. L’estudi revela que els immigrants, sobretot els procedents de l'Àfrica i d'Àsia, "fan un ús generalitzat de les antenes parabòliques per tal de captar les ràdios i les televisions dels països d’origen". Els llatinoamericans, que són castellanoparlants, són els que més utilitzen els mitjans autòctons. En tots els casos, segons l'estudi, es constata que "quan la llengua del mitjà és el català, el consum entre els immigrants esdevé marginal".

TV3 apareix en una decebedora sisena posició entre les emissores més vistes pels immigrants. Antena 3 és la preferida, seguida de Telecinco, TV1 i Cuatro. Catalunya Ràdio està situada en la desena posició entre lesràdios més escoltades per les persones immigrades.

Tenint en compte la poderosa influència que exerceixen els mitjans audiovisuals pel que fa a comportaments socials, culturals i lingüístics, tenim una altra mala peça al teler pel que fa a la integració dels nouvinguts.

Hi ha un apartat de l'estudi amb el qual estic totalment d'acord. Els immigrants solen fugir de determinats programes en què se'ls presenta amb una imatge distorsionada i estereotipada. Programes en què "es presenta una cara amable de la immigració, amb estrangers plenament integrats".

Els que trepitgem el carrer dia a dia sabem que la imatge que moltes vegades s'ofereix de la persona immigrada, per exemple a TV3, és una imatge manipulada, d'un immigrant totalment adaptat i integrat a la comunitat catalana i que, en tot cas i malauradament, només respon a una petita minoria.

Llengua i política. Llengua i nació. La nostra supervivència com a poble diferenciat depèn, no exclusivament, però si en bona part, que aconseguim fer del català una llengua normal en un país normal.

LLENGUA I INDEPENDÈNCIA (2)

Fa gairebé un any, a l’article Mig ple, mig buit, comentàvem un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que duia per títol Llengua i identitat a Catalunya 2008.

Bona part d’aquestes xifres donaven peu a la possibilitat que el català acabi esdevenint una llengua minoritzada al seu país. Recordem aquell estudi:

La primera llengua parlada a casa des de petits: el 1998 el percentatge del català se situava sobre el 41%. El 2008, la xifra havia baixat fins al 37%.

La llengua habitual d’ús dels enquestats: l’any 1998 parlaven habitualment català un 49,8% dels enquestats. El 2008 la xifra era del 42,6%.

En les converses interpersonals i davant la pregunta de en quina llengua parles habitualment si els amics són de parla castellana? Les respostes ens conduïen a només un exigu 3,8% pel que fa al català; en les dues llengües, un 27.8% i les converses interpersonals en castellà s'eleven fins a a un 68%.

No crec que sigui pessimista una visió negativa d’aquests indicadors, ni que tampoc ho sigui entreveure la possibilitat que, si la davallada continua, el català pugui arribar a quedar arraconat pel que fa a l’ús al carrer, a l’ús interpersonal.

També hauria de ser evident que l’allau immigratori que ha patit el nostre país en els darrers anys (el més fort que ha patit cap país europeu en tant poc temps) i els pocs mitjans de què disposem per facilitar-ne la integració social, cultural i lingüística, repercuteix directament en el procés de normalització del català.

En aquest bloc ha hem tractat diverses vegades sobre el tema (Veieu, entre altres, Estrangers a la tele; Immigració i mitjans en català; No compres si no entiendes) i la realitat amb què sempre topem és que a Catalunya hi ha una part molt important de la població (i no només la que pertany a la recent immigració) que no té cap contacte amb la cultura catalana, que el contacte amb la llengua catalans és ínfim i es redueix o bé a l’escola o bé a determinats contactes amb l’Administració. Una part important de la població que viu immersa en una imaginari cultural i lingüístic totalment espanyol.

La immigració a Catalunya ha estat i continua estant manipulada per interessos polítics de mentalitat espanyolista. Dins d’aquesta immigració els més fàcilment manipulables per raons lingüístiques i històriques són els procedents de països sud-americans. L'arrelament de conceptes com “España”, "español", "hispanoamericano", "madre patria", “lengua común”, etc. units al fet que la majoria de sud-americans són monolingües en castellà, fa que siguin terreny adobat per a l'espanyolització.

La integració de tota aquesta gent provinent d’altres països és un dels objectius prioritaris per tal que el català no continuï la seva lenta, però contínua davallada.