Segurament ja heu pogut veure els resultats de l’estudi realitzat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes. Dades importants... Un 35% de catalans estem a favor de la independència... Hi ha un 20% d’indecisos... Tot això, sumat a la possible abstenció (segons els autors de l’estudi) dels no partidaris de la independència, podria acabar amb un resultat favorable en un hipotètic referèndum.
Xifres molt maques que ens injecten una bona dosi d’optimisme i fan que avui ens haguem llevat amb l’autoestima, personal i col·lectiva, a nivells molt més alts.
Per arribar, però, a celebrar aquesta hipotètica consulta popular que ens hauria de conduir a tenir un estat propi, cal establir unes bases fermes, un projecte nacional català que compti amb la majoria parlamentària i amb una forta majoria social.
Cal ja, sense gaire dilació, que els polítics que creuen en la independència es posin a treballar units en aquest projecte comú. Cal ja, que les bases socials i culturals s’uneixin en un objectiu comú.
I, políticament parlant, ¿quin és el primer pas que cal donar per a assolir aquesta majoria sobiranista? Em remeto als resultats de l’estudi (informe escrit/informe gràfic) que no fan més que refermar la meva opinió sobre tres punts essencials:
La llengua està intrínsicament relacionada amb la política i amb la nació.
L’acostament entre ERC i CiU és, no només desitjable, sinó que indispensable.
La immigració, sobretot la provinent de països sud-americans pot arribar a ser, si no sabem gestionar- ho bé, un nou i perillós focus d’espanyolització.
Per a quan el primer pas?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada