BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

10.5.13

L'ANC I ELS PAÏSOS CATALANS


Fa unes poques setmanes, els membres de ple dret de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) vam exercir el nostre dret a vot sobre les esmenes presentades als actuals Estatuts i Reglament de Règim Intern de l’ANC. Una de les esmenes demanava que l’ANC de Mallorca s’integrés, com una Assemblea Territorial més, en l’estructura organitzativa de l’ANC. L’esmena va ser rebutjada.

El fet que no prosperés aquesta esmena va desencadenar un cert moviment mediàtic que es va iniciar amb un article a dbalears.cat sota el títol: “L’ANC rebutja l’entrada de la branca de Mallorca” i que va continuar en alguns espais de la xarxa o en diaris com Vilaweb.

L’article de dbalears.cat contenia informacions totalment tergiversades o directament manipulades. Un fragment d’exemple: “Els motius per entendre aquest rebuig es troben en factors com la divisió interna de l'ANC entre militants amb filiació política, en què destaca la lluita pel poder entre els propers a CiU i ERC (i a la CUP, encara que en molta menor mesura).”

Més endavant el bo d’en Carod-Rovira s’afegia al debat amb un article titulat “La nació d’alguns independentistes” en què, després d’una bona lliçó històrica, es fa –al meu entendre- un gran embolic entre la “gimnàsia i la magnesia” i confon estratègies amb idees, curt amb llarg termini i demostra un cert desconeixement del que és realment l’ANC, de la qual deu rebre i tenir informacions esbiaixades. Més o menys el que també els va passar als amics de dbalears.cat. Per a uns, l’ANC és una olla de grills marcada per determinades tendències polítiques i, per al bon amic Carod, està integrada per una colla de “principatins” que ignoren quina és la nació.

L’article d’en Carod finalitzava així: “... no hi arribarem mai (a la nació lliure) si quan algú diu: “jo som mallorquí, català de Mallorca, i des de Mallorca vull treballar per la independència nacional, com a branca territorial de l’ANC”, li retirem la mà i li tanquem la porta a la cara, això sí, en català, la llengua nostra...”

Desconeixement total de la realitat... Com també la desconeixen aquells que apel·len a la Declaració Fundacional i al Full de Ruta, documents que, segons diuen, han estat traïts després del “rebuig” de Mallorca. De ben segur ni tan sols se’ls han llegit i, si ho han fet, ha estat en diagonal, sense entendre ni un borrall del que s’hi diu.

Segons la Declaració Fundacional, tots els ciutadans de qualsevol país de la nació catalana poden ser membres de l'ANC, i així ha estat fins ara i així continuarà sent. Fins a l’Assemblea General d’enguany, la Declaració i els Estatus només deien que “[...] Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

Des del primer moment, doncs, ja vam  preveure diferents fórmules per a  la participació a l'ANC dels compatriotes del País Valencià i les Illes i també vàrem preveure la necessitat de donar suport al naixement de moviments semblants en els territoris de la nació no integrats inicialment a l'ANC, fins a establir-hi estructures organitzatives comunes i igualitàries.

 I aquestes mesures les hem tirat endavant des de l’actual Secretariat Nacional, que va aprovar d’incloure en els nous Estatuts la constitució d'un Consell federal per establir relacions estables amb els primers nuclis sorgits, en aquest cas a Mallorca. I ho hem fet en consonància amb el que es preveia en el nostre "ordenament intern".

L’ANC ha de tenir una vida molt breu, si més no per aconseguir la independència de Catalunya. Creiem que el fet d’incloure moviments o associacions de la resta de la nació en l’estructura organitzativa de l’ANC seria més perjudicial que beneficiós, tant per al Principat estricte com per a la resta de Països Catalans.

El que realment és necessari és la creació de moviments semblants a l’ANC en els altres països que componen la nostra nació. Moviments que hauran de respondre a les dinàmiques pròpies, que es puguin organitzar lliurement, evitant així uns reglaments i una manera de fer i d’actuar que ha estat pensada únicament per al Principat.

Malauradament, no tothom des del País Valencià, des de les Illes veuria bé pertànyer a un moviment que ha nascut i s’ha estructurat al Principat. No es tracta només d’aplegar els convençuts, aquells que no tenen dubte de quina és la nació. Cal anar molt més enllà, cal encara molta pedagogia per incorporar als que tenen dubtes, als que no ho tenen gaire clar.

Crec sincerament que hem actuat de la manera més racional i més adequada. El Consell Federal serà un bon organisme, on ens podrem trobar la gent dels nostres diferents països per parlar, per debatre i per anar confegint l’estratègia més adient per avançar en el camí de la independència i de la reunificació nacional.

 

Cap comentari:

Publica un comentari