EL BAIX LLOBREGAT (TAMBÉ) DECIDEIX!

Ahir, diumenge 7 de febrer, es va celebrar, dins dels actes de la Fira de la Candelera de Molins de Rei, la presentació de les consultes sobre la independència que tindran lloc properament en diferents municipis del Baix Llobregat.

Ignasi Termes, portaveu de la Coordinadora nacional i de Molins Decideix, va remarcar la importància que la comarca del Baix Llobregat també participi de l’organització de consultes pel dret a decidir que s’estan celebrant arreu del país. Igualment ha destacat la importància que tots els municipis del Baix Llobregat treballin conjuntament per unir esforços aplegats a la Coordinadora de consultes del Baix Llobregat.

També van intervenir diversos portaveus de poblacions de la comarca que van encoratjar la ciutadania del Baix Llobregat a exercir el dret a decidir. Així mateix, en Josep Cruanyes, president de la Plataforma del Dret de Decidir, va posar l’accent en l’acte de democràcia que signifiquen les consultes populars sobre la independència. Finalment, Miquel Fernandez, de l’associació Els Altres Andalusos, ha animat a tota la població del Baix Llobregat, siguin o no independentistes, a expressar la seva veu a les consultes sobre la independència.

Els municipis del Baix Llobregat que han celebrat la Consulta sobre la independència o que la celebraran en les properes dates són 19:

El Papiol, que ja va celebrar la consulta el passat 13 de desembre.

Begues, Torrelles de Llobregat i Molins de Rei, que ho faran el proper 28 de febrer.

Esparreguera, el 24 d’abril.

Castelldefels, Collbató, Corbera, Martorell, , La Palma de Cervelló, Olesa de
Montserrat, Pallejà i Sant Just Desvern, el 25 d’abril.

Sant Boi de Llobregat, el 20 de juny.

Municipis que concretaran la data properament: Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.

RÈTOLS EN CATALÀ (2)

Dídac López ha escrit:

El "cas Nevot" és ben absurd. "Fincas" o "finques"? "Venta" o "venda"? "Inmuebles" o "immobles"? En el primer cas, parlant de Vilanova i la Geltrú, que és àrea oriental, "fincas" també seria la grafia prefabriana. En els altres dos casos, les variants gràfiques indiquen una variació fonemàtica, que els parlants d'una i altra llengua fan de forma automàtica. Insistir massa en aquest punt suposa un desgast injustificat. És veritat que lleis semblants són vigents en gairebé tots els estats, amb diferents nivells de coerció. Però que multin el senyor Nevot mentre hom deixa impunes agressions catalanòfobes per part de forces i cossos de seguretat de l'estat, és kafkià.

El tristpartit és patètic en les seves renúncies. Però també ho és en les seves febrades de radicalitat buida i inútil. Que un local sigui retolat en català i que després es tractin com un drap brut si hi entres i parles en català, sembla una broma de mal gust o una "trampa" per fer-te passar una mala estona. Però en la política de cartró-pedra, de pur espectacle, això és, senzillament, la normalitat.

Rètols en català

El capítol V de la Llei de política lingüística tracta sobre l'activitat socioeconòmica. Bàsicament regula l'atenció al públic d'empreses públiques i privades en matèria de llengua. La base és que almenys ha d'estar tot en català. L'article 32.3, sobre «l'atenció al públic» diu: «La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.»

La disposició addicional cinquena defineix les garanties de compliment de la Llei. Tot i anunciar que «aquesta Llei no estableix sancions per als ciutadans i ciutadanes», a l'apartat b assenyala que «l'incompliment dels preceptes dels articles 15, 30, 31 i 32.3 imputable a les empreses i les entitats concernides es considera una negativa injustificada a satisfer les demandes de les persones usuàries i consumidores, a la qual s'ha d'aplicar el règim sancionador que estableix la Llei 1/1990, del 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris.»

Tota llei sense sanció és paper mullat si ningú no se sent comminat a seguir-la. Per exemple, al bar de Lletres de la UAB ningú no feia cas de la recent prohibició de fumar. Els empleats anaven recordant als alumnes la nova norma sense que ningú no en fes gaire cas. Aquest curs hi ha hagut reforma del bar, sembla més petit... i per alguna raó, ara ja ningú no fuma. Quin és el motiu que fa que els ciutadans decideixin obeir la normativa és una cosa que se m'escapa, però el que no se li escapa a ningú és que un règim sancionador aplicat sistemàticament ajuda que els ciutadans interioritzin la norma i la compleixin sense ni adonar-se'n. Quantes normes haurem acceptat inconscientment en la nostra vida que limiten la nostra llibertat i el nostre desenvolupament vital? Qui sap! Donem tantes coses per descomptades que ens semblaria de bojos reflexionar-hi.

Però no veníem a fer psicologies, com diria Narcís Oller. Resulta que ha tornat a fer soroll el tal Nevot de Vilanova i la Geltrú, que es nega a retolar en català i que és militant del PP. Diu que està en el seu dret de fer el que li roti. En aquest blog en Jaume ja va parlar del cas aquí.

Jo ara he de reconèixer dues grans llacunes per opinar sobre el tema. La primera és que desconec si hi ha gaires països que obliguin a retolar en el seu propi idioma. La segona és que tampoc no sé si l'Estat espanyol té una normativa semblant, fora d'etiquetes, instruccions d'ús i coses per l'estil —que la Llei de política lingüística recull de forma molt poc eficaç, perquè gairebé ningú no en fa cas.

I el meu parer, davant aquesta situació, és el següent: el senyor Nevot té raó. Ningú no pot obligar ningú a retolar en català, xinès o suahili. És a dir, el tal empresari o botiguer té el mateix dret de retolar en castellà com el possible client de no anar-hi per no estar en català. És cosa de llibertats, com dirien els de Ciutadans.

A més a més, segons l'Avui, «Nevot s'ha mostrat optimista després del judici, i ha recalcat que el seu negoci està retolat com a "Finques Nevot" des del 1990, un argument que ha esgrimit davant del jutge, encara que ha reconegut que la frase "compravenda de finques i locals" està escrita únicament en castellà.»

Recordo que fa alguns Correllengües la CAL d'Esplugues va muntar una petita exposició de denúncia en què es mostraven un munt de rètols del poble només en castellà i que incomplien, per tant, aquesta Llei. A mi no em va agradar gens aquella exposició per la mateixa raó que no trobo gaire encertat aquest article de la Llei.

En resum i per no allargar-me més: és un dret dels catalans que els rètols dels negocis estiguin en català? Potser els dels serveis públics. Els negocis privats poden fer, al meu parer, el que els surti de l'entrecuix. Ara bé, potser donada la situació deplorable de la llengua, aquesta és una mesura de discriminació positiva necessària. Jo no ho veig així i em sembla, més que positiva, negativa des de més d'un punt de vista.

Que la Generalitat faci Lleis del Cinema em sembla de puta mare. Que aconsegueixin que els videojocs siguin en català, també, i haurem fet un gran pas endavant. Que les instruccions d'ús de la planxa, les etiquetes de la Nestlé i de la Coca-Cola estiguin en el nostre idioma, que Telecinco emeti en català d'una vegada, i coses així, crec que són molt més de «dret» que no pas un rètol d'un basar xinès o de les finques d'un fatxa del PP. I amb això he acabat.

AVUI, CONCENTRACIÓ DE REBUIG

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) participarà avui en la concentració de rebuig al lockout decretat per el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, que es va consumar ahir amb el tancament de més de 70 sales d’arreu del país.

La CAL, juntament amb la Plataforma per la Llengua, vol fer visible el malestar de la societat catalana davant la pressió de les productores i els exhibidors que miren de conculcar els nostres drets lingüístics. L’entitat en defensa de la llengua i cultura catalanes considera que la llei del cinema posa les bases per a la normalització del català en un àmbit on fins ara l’oferta no arribava ni al 3%.

La concentració tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de vuit del vespre al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via de les Corts Catalanes, davant del Cine Comèdia, per deixar palès que ara mateix és impossible veure una pel·lícula en català. En aquest sentit, els concentrats exigiran el llibre de reclamacions per mostrar la seva disconformitat per la marginació que pateix la nostra llengua en el sector del cinema.

Aquesta acció s’emmarca en les iniciatives populars que han anat sorgint espontàniament per lluitar contra la subordinació del català.

QUEIXA'T I ACTUA!

Davant la postura inacceptable del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, essent el cas català un cas excepcional de discriminació en el context europeu, la Plataforma per la Llengua ens proposa d’enviar la nostra queixa al president del Gremi i als empresaris que han donat el seu suport al tancament.

Envia la teva queixa!

HO HEM ESPATLLAT ABANS DE COMENÇAR

Sí… Abans de començar ja ens hem tornat a llençar els plats pel cap.

Reagrupament era una força política (associació, en diuen...) que si en alguna cosa podríem estar tots d’acord és que havia despertat de nou una certa il·lusió en un projecte polític. Similar, segurament, a la il·lusió que va desencadenar ERC quan va proclamar el seu projecte d’un independentisme desacomplexat.

És curiós que en la primera reunió en què s’havia de parlar de repartiment de poder (llegiu “llocs a les llistes electorals”) s’han estripat les cartes abans de repartir-les. No en tinc cap ganes d’esbrinar de quina banda es troba la raó. Ja sabem per experiència que això sempre és relatiu. L’únic que percebo amb seguretat és que el poder, les parcel·les petites o grans de poder, són les que originen tots els mals polítics que patim. És una gran paradoxa que, precisament el grup que havia de regenerar la política, acabi dividint-se per la principal causa contra la qual havien de lluitar.

És del tot indiferent el camí que prengui ara Reagrupament. El mal, crec, que ja està fet. Si alguna cosa s’ha esfumat amb la retirada de Joan Carretero i d’altres dirigents de Reagrupament, ha estat la flamarada d’il•lusió que, de bona fe, havia pres en molts dels ciutadans d’aquest país.

Mals auguris, doncs, per a l’independentisme català en les properes eleccions al Parlament. Una ERC debilitada per la seva política de seguiment del PSC i pel seu afebliment independentista en pro d’aquell “patriotisme social” que només han entès ells mateixos. Un Reagrupament que en surt fortament tocat d’aquesta crisi. Un Laporta presidencialista que no sabem encara on, ni cap a on anirà i tot un seguit de plataformes a la recerca d’una candidatura única a les quals cada vegada se’ls tanca més l’horitzó electoral.

Aquesta vegada, ho hem espatllat abans de començar...

AVUI... VÉS AL CINEMA!

A Catalunya, hi ha 797 pantalles. Oferta en català (28-01-2010):

Nico, el ren que somniava volar, es podia veure en 8 d'aquestes sales.

Allà on viuen els monstres; Petit indi; Hollywood contra Franco; Bullying; La grandeza de vivir (Versió original amb subtítols en català), les podíem veure cadascuna en una sala.

D'un total, doncs, de 797 sales, 14 passaven alguna pel·lícula en català.

Aquest dilluns, 1 de febrer, coincidint amb gala dels premis Gaudí, que atorga l'Acadèmia del Cinema Català, 74 sales de Catalunya tancaran com a protesta per la nova Llei de Cinema que proposa la Generalitat. La llei pretén millorar la presència del català als cinemes, que actualment és del 3%.

Davant d’aquesta vaga, la CAL va ser la primera a mobilitzar-se per reclamar que, coincidint amb la vaga, s’omplin els cinemes que no secundaran la protesta. Aquí pots trobar una llista dels cinemes de tot Catalunya que avui no tanquen.

Volem cinema en català!

Tenim el dret d'escollir!

APOCALYPSE NOW (3) Més comentaris

Dídac López respon al comentari anònim sobre APOCALYPSE NOW (1):

El comentari anònim pixa fora de test. La llei no parla de doblatge. Parla de doblatge i de versió original subtitulada en una llengua no-original. La llei té el senderi de no fer passar pel mateix adreçador el cinema europeu que el cinema de les grans majors de Hollywood. El debat no és un debat de llengua de traducció (sigui sota doblatge arístic, sota doblatge superposat estil polonès, o amb subtítols). El debat és si el català mereix la marginalitat o no la mereix.

Dit sigui això, és evident que hi ha àmbits molt més importants que el de les sales de cinema. Però tornem al post de l'anònim allà on diu que "ens acostumaria a llegir en la nostra llengua". Si el doblatge en català pateix en els cinemes actuals, ja no dic lo que pateix la VOSC (versió original subretolada en català). Llueix per la seva absència. Els subtítols dels films subtitolats en els cinemes de Catalunya són VOSE en un percentatge assimptòtic. Ergo, pixem fora de test.

Del xerric de mirar-se el melic ja no dic res. Durant 70 anys llargs, hi ha hagut doblatge al castellà, i ningú no els ho ha censurat dient que es miraven massa el melic. Ningú no diu que els italians es mirin massa el melic, o que se'l mirin els francesos o els alemanys. Sembla que de melic només en tenim els catalans.

I, finalment, quatre coses quant al doblatge de films. El doblatge és una branca de la interpretació artística tan o més digna com qualsevol altra. I si hem de plorar pels ulls del senyor Balañá, també podríem pensar un xic en els actors de doblatge de Barcelona i de València, tant en els doblen en català com en castellà com en totes dues llengües. Hi ha doblatges bons i doblatges dolents. I això mostra, precisament, que és un art. Stanley Kubrick supervisava els doblatges en castellà de les seves pel·lícules, tant els que es feien a Barcelona o a Madrid, com els que es podien fer a l'Amèrica Llatina. Les distribuïdores de cinema de Hollywood saben perfectament que doblar és imperatiu en molts mercats. Tant ho saben que, pel fet de no doblar ells a l'anglès films europeus, s'asseguren que aquests no penetrin en el mercat nord-americà, i que puguin després ells fer remakes infames.

De ben segur que cal potenciar la indústria cinematogràfica catalana. Cert. Però la llei també potenciarà el doblatge al català. I això és una altra indústria, i això és un altre branca de l'art i de la interpretació. A més, de doblar en català, només ho podem fer als Països Catalans. Ergo, pixem fora de test.

Si voleu llegir més articles de Dídac López sobre la Llei del cinema aneu a Disponibilitat permanent

APOCALYPSE NOW (2). Comentaris

Reproduïm un comentari anònim al nostre post APOCALYPSE NOW (1):

Per què no ens esforcem una mica per el que realment importa?

El cinema doblat és un autèntic disbarat, sigui en la llengua que sigui. Jo demanaria a la gent que fos al cinema a veure pel·lícules en VOS, apreciaríem el talent de les actrius i actors, ens acostumaríem a llegir en la nostra llengua i de pas aprendríem idiomes. Com a conseqüència d'aquest petit "esforç" seríem més cultes i, per tant, més lliures, com a persones i com a país.

Ja està bé de mirar-se el melic.

CONCENTRACIÓ DIMECRES DIA 3 DAVANT EL CINEMA COMÈDIA

La Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), conjuntament amb la Plataforma per la Llengua crida a tothom a concentrar-se el proper dimecres a les 19,30 a la cruïlla Gran Via- Passeig de Gràcia de Barcelona (Cinema Comedia) per tal d'expressar el rebuig al tancament empresarial del Gremi d'empresaris de cinema de Catalunya i a favor de la nova Llei de la presència del català a les pantalles del país.

Volem cinema en català, tenim el dret d'escollir...!

APOCALYPSE NOW als cinemes de Catalunya (1)

La ruïna del sector...

Els espectadors baixaran de 20 a 4 milions...

Tancaran la majoria de sales de cinema...

Es perdran milers de llocs de treball...

L'apocalipsi s'abat sobre el món del cinema a Catalunya. Una catàstrofe esfereïdora, com mai s'ha viscut al nostre país, planeja sobre les sales de cinema. Ni tan sols quan va aparèixer la competència ferotge de la televisió s'havia arribat a produir una crisi de conseqüències tan negatives per un sector com el del cinema. Una crisi que pot deixar milers de famílies sense feina i un país sencer sense pel·lícules.

Una vegada més, el català ha estat el desencadenant d'un desastre sense precedents. Una vegada més, nosaltres, ciutadans de segona o tercera divisió d'aquest nostre país, encaparrats a mantenir la nostra pròpia llengua, no se'ns acudit res més que fer una llei que estableixi una paritat lingüística pel que fa a les pel·lícules que s'exhibeixin a Catalunya. Sí... heu llegit bé... paritat... cosa que vol dir que les nostres exigències, com sempre fora de mesura, tenen la gosadia de demanar que el 50% de les pel·lícules siguin o bé doblades o bé subtitulades en la nostra llengua.

El nostre atreviment és tan gran que aquesta llei, encara pendent de discutir-se al Parlament, s'ha començat a redactar vint-i-nou anys després del restabliment de la Generalitat; vint-i-set anys després de la primera Llei de Política Lingüística i dotze després de la darrera llei de 1998.

Vint-i-nou anys d'autogovern en què les distribuïdores, que dilluns faran un tancament patronal (la vaga només la poden fer els treballadors en defensa dels seus drets) no han fet ni el més mínim esforç per intentar normalitzar lingüísticament, ni que fos lleugerament, el sector.

Entre tot aquest batibull de despròsits, la CAL recorda que el Grup Balaña va donar suport econòmic al partit Ciudadanos-Ciutadans en les darreres eleccions al Parlament amb l’objectiu, precisament, d’impedir mesures en defensa del català.

LA CAL DEMANA UNA AFLUÈNCIA MASSIVA ALS CINEMES QUE OBRIN PORTES DILLUNS QUE VE

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) ha instat avui a la Generalitat a defensar amb fermesa la llei del cinema després que el president José Montilla anunciés ahir que està obert al diàleg amb els exhibidors per “incorporar-hi millores”.

En un comunicat, la CAL expressa que troba inaceptable la pressió del Gremi d'empresaris de cinema de Catalunya, que dilluns tancaran 74 sales en protesta per la nova llei, tenint en compte que fins ara l’oferta de cinema en català tot just arribava al 3%. L’entitat considera que la llei posa les bases per a normalitzar la llengua catalana en un àmbit on fins ara era residual i atribueix els recels dels empresaris a la manca de sensibilitat que tenen envers la llengua propia del país.

En aquest sentit, la coordinadora també recorda les traves que les grans productores i distribuidores nord-americanes van posar per impedir que el projecte de l’exconseller de Cultura, Joan Maria Pujals, de començar a normalitzar el català al cinema tirés endavant.

A més, en aquests moments és convenient recordar que el Grup Balaña va donar suport econòmic a Ciutadans en les darreres eleccions al Parlament amb l’objectiu d’impedir mesures en defensa del català

LUCRÈCIA (2)

Dídac López ha escrit:

Una de les característiques de l'opressió (de classe, de nació, de gènere, etc.) és que la col·lectivitat oprimida veu negada la pròpia història. La història l'escriuen els vencedors, i qui controla el present contra el passat. D'aquesta forma, cada generació es troba òrfena. En el període de la "Decadència" hom podia conèixer els clàssics catalans, però rarament coneixia la literatura del Cinc-cents o del Sis-cents. Alhora, la forta regionalització impedia la circulació d'obres. Per això els models literaris eren, sobretot, els autors castellans (i, en menor mesura, francesos). El fenomen també el remarcava Maria Mercè Marçal pel que fa a la literatura femenina catalana. Cada dona escriptora esdevenia, per a ella mateixa, la "primera dona escriptora" i no era fins molt més tard que topava amb altres dones escriptores, enfonsades en llargues llistes d'homes escriptors.

Lucrècia

Ja es cansa de sofrir la nostra nació.
Jo lo veig ja venir el dia que els romans
trauran indignament de Roma sos tirans.
La vostra destrucció, la mort de tots los teus,
serà el premi degut que us donaran los déus.
I tu, afronta de Roma, i tu, tirà pervers,
el major, el més cruel que hi haja en l'univers,
tu, qui m'has reduïda a est horrorós estat,
causa de ma desditxa i ma infelicitat,
vulguen los cels, oint la veu de mon dolor,
castiguar ta crueltat amb crueltat major.

Joan Ramis, Lucrècia

Joan Ramis i Ramis (1746-1819) va viure a la Menorca ocupada per francesos i britànics. Durant el domini d'aquests darrers va escriure la major part de la seva obra catalana; en tornar els espanyols per obra i gràcia del Tractat d'Amiens el 1802, va abandonar definitivament el nostre idioma pel dels nous posseïdors de l'illa. Lucrècia és una obra neoclàssica de l'any 1769, quan només tenia 23 anys i Menorca tornava a ser britànica des de 1763.

S'ha dit que Lucrècia era una obra contra la dominació britànica, però aquesta teoria ha estat descartada pels entesos en la matèria. S'acostuma a dir que és una obra que reivindica la virtut en un sentit més aviat classicista (no exactament la virtut cristiana, sinó la de tradició renaixentista). Lucrècia, en no poder viure en la virtut per la tirania de Tarquino, s'estima més suïcidar-se que conviure en la deshonra, entesa en aquest sentit de manca de virtut.

Trobo que els versos que he transcrit tenen bastanta força i que es podrien reivindicar molt més en molts sentits. Per exemple, encaixen com un guant en la situació de prostració política que viu «la nostra nació». És optimista de cara al futur, d'una manera un pèl bel·licista que recorda també Els Segadors, i el final de l'obra crida a l'acció immediata per venjar les injúries i el despotisme del tirà.

Diu l'arxicitat Ferrater i Mora a Les formes de la vida catalana que «una de les formes de la vida catalana és la continuïtat», perquè «a Catalunya presenta una tal vigoria que ens permet ensenyorir-nos d'una part essencial de la seva ànima». Per a ell, la continuïtat no és manca de revolucions o «brusquedat i àdhuc la violència, sinó procurar que s'incorporin a una tradició anterior, la impliquin i la conservin». Això vol dir que el català està entre els anglesos, que són pura continuïtat, i els francesos, que cada dos per tres es revolucionen i trenquen amb el seu passat (teòricament).

Això, la «santa continuïtat», que deia l'Ors, es pot agafar amb pinces i podríem trobar, en la història recent de Catalunya, deu mil exemples que demostren com s'ha oblidat la tradició i la història pròpies. No és pas viure del passat, sinó tenir-lo en compte, aprendre'n, construir un projecte comú des d'unes arrels.

Pel que fa a la literatura catalana, els trencaments en la tradició són un reflex d'aquesta continuïtat torturada. Ja deia el valencià Almudèver l'any 1581, sobre Ausiàs March, en la seva Defensa de l'idioma:

...si no fósseu ingrats a la llet que haveu mamat i a la pàtria on sou nats, no dormiríeu en tan gran descuit, ans oberts los ulls de la consideració, veuríeu com se us van perdent les perles e margarides que amb contínues vigílies los vostres passats adquiriren, i aprés les vos deixaren; perquè de aquelles i amb aquelles vos adornàsseu i enriquésseu en les conversacions i ajusts de persones avisades; majorment que par que açò redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen i tenen, i encara les s'apliquen, que tàcitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten i entenen que vosaltres. I que açò sia veritat, prova's entre les altres amb les obres de aquell vostre excel·lentíssim poeta i estrenu cavaller Mossèn Ausiàs March, que essent natural de València, los catalans lo s'han volgut aplicar, i los castellans han treballat d'entendre'l, fent-lo en acadèmies públiques llegir.

La major part de la literatura catalana medieval va restar en l'oblit més ignominiós durant segles, fins la Renaixença. Molta de la mal anomenada literatura de la decadència, de la qual forma part Ramis i Ramis, va passar inadvertida també fins el XIX i el XX. Per exemple, la Lucrècia no es va conèixer a Catalunya fins mitjan segle XX. Per aquesta raó, els versos que citava al començament no han pogut fer gaire fortuna, per exemple, contra el franquisme, o com a reivindicació de la llibertat política dels Països Catalans. En primer lloc, pel desconeixement gairebé total durant dos segles. En segon lloc, perquè ara que es coneix, ningú no el llegeix. En tercer lloc, perquè la continuïtat a Catalunya pot ser un fet, però està molt poc reivindicat.

Anem, pues, cavallers, prenim un nou valor:
el motiu qui nos mou no pot ésser millor.
Anem sens més tardar, dignes romans, partim.
Què esperam? Què aguardam? En què nos detenim?
Preparam als tirans la mort i la ruïna.
Vengem a los romans, vengem a esta heroïna.
I, si Lucrècia morta ensenya los humans
que encara la virtut habita amb los romans,
la sua mort venjada avisarà los reis
a detestar el vici, a respectar les lleis.

ESPLUGUES...DECIDEIX? (Assemblea Nacional de la CAL)

ASSEMBLEA NACIONAL DE LA CAL

Convidem a tots els socis de la CAL a l'Assemblea General Ordinària que, en compliment de l’article 15 dels vigents estatuts de la Coordinadora d’Associats per la Llengua Catalana (CAL), tindrà lloc el dissabte 30 de Gener de 2010 a les 9,30 hores en primera convocatòria i a les 10,00 hores en segona convocatòria, a la població de Castellar del Vallès, Passatge Tolrà,3 (Edifici Ca l’Alberola).