"NUNCA FUE LENGUA DE IMPOSICIÓN..."

Un vídeo molt didàctic i contundent sobre els cinc-cents anys de persecució de la llengua catalana.

D'obligat visionat per a tothom, sobretot per a tots aquells que semblen no tenir memòria històrica.

OMPLIM D'ESTELADES BARCELONA!

Des del Col·lectiu Moragues hem rebut aquesta convocatòria:

CONVOCATÒRIA 9 i 10 de JULIOL

Omplim d’Estelades BCN amb el Col·lectiu Moragues

Com saps els propers 9 i 10 de Juliol, passarà el tour de frança per Barcelona i els catalans hem de fer l’acció de sortir i reivindicar als quatre vents la independència del poble català.

Les accions son: Exposició d’estelades i pancartes, així com el retolat amb un retolador de punta gruixuda vermell, d’estelades a les cartolines que repartirà gratuitament l’Ajuntament amb motiu del pas del tour, pels carrers de Barcelona.

Les convocatòries son:
Dijous 9 de Juliol de 2009
15h Carrer Roger de Flor amb Carrer de Ribes a la Boca del Metro, Punt de Trobada a 80 metres de la localització de l’acció.

Divendres 10 de Juliol de 2009
9:15h Rambla de Catalunya amb Gran Via de les Corts Catalanes (cantó Tibidabo)

Informació a:

colectiu.moragues@cmail.cat
http://colectiumoragues.wordpress.com/

37,5%... PLANTEM CARA? (i 4)

Anècdotes que esdevenen crues realitats...

Realitats que s’intenten emmascarar des de fa anys i que fins i tot s’intenten maquillar en les darreres dades aportades per Política Lingüística.

Així ho ha percebut Carles Puigdemont, diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Ell fa servir aquesta realitat com una nova arma contra els seus “enemics” polítics del tripartit. D’això nosaltres no en fem ni cas. De fet, CiU és també corresponsable del fracàs de la política lingüística en aquest país.
Les dades “maquillades", són, però, força clares. Per a mi, la més important és la que es desprèn de la llengua habitual de la població ( la llengua que fa servir més sovint, o la seva llengua inicial). Ell 2003 un percentatge d’un 50,1% deia que aquesta llengua era el català. Aquest percentatge ha baixat fins al 35,7% el 2008. Un 14,4% de catalanoparlants habituals que hem perdut en cinc anys.

¿Quina mena de Política Lingüística s’ha dut a terme perquè ens trobem en aquesta clara situació de retrocés?

Ahir, Joan Solà va intervenir al Parlament de Catalunya. En el seu discurs no hi ha res que sigui residual. Clar, contundent, dur... posant el dit a la nafra, que és on cou. Un discurs que hauria de ser de lectura obligada a tots els centres d’ensenyament mitjà i superior. Un parlament que cadascun dels diputats s’hauria d’endur a casa per reflexionar-hi.

La llengua catalana no està bé de salut: ni de salut política ni de salut social ni de salut filològica. Així iniciava Solà, després d’un breu introducció, el cos material del seu discurs. Us en reprodueixo un fragment, el més incisiu amb Política Lingüística i també, les quatre ratlles finals:

Els ciutadans percebem clarament que moltes de les accions que l'administració realitza a favor d'aquesta llengua són de poc fruit, com ara els cursos per a immigrats o fins i tot una iniciativa tan bona en ella mateixa com les parelles lingüístiques; i això, malgrat que treballen en aquestes iniciatives moltíssimes persones plenes d’il·lusió i d'abnegació. Altres accions ens arriben fins i tot a humiliar o a molestar, com ara aquella consigna d'anys enrere, el depèn de tu, o, recentment, el dóna corda al català. Totes aquestes iniciatives topen amb el handicap d’una societat esgotada de tanta lluita estèril, i incrèdula davant unes accions que es perceben clarament com a substituts impotents d'una voluntat política absolutament indiscutible que hauria de proporcionar d'una vegada a aquesta llengua el mateix estatus de les que són políticament «reconegudes».
[...]
La llengua pròpia del país i de moltíssimes d'aquestes persones, una llengua antiga i potent que ha traduït tota la millor literatura mundial i ha contribuït notablement a engrandir aquesta literatura, no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya. Aquesta llengua no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.

Ni un minut més... Plantem cara?

37,5%...PLANTEM CARA? (3)

Pensàvem que amb l’ensenyament de i en català, la situació començava a resoldre’s...

Una anècdota personal i professional... Sant Feliu de Llobregat. Oficines del Servei Local de Català (SLC), fa prop de dos mesos. Dues noies vénen a demanar informació per fer un curs de català. Dues noies, una de 36 anys i l’altre de 32, nascudes, doncs, el 1973 i el 1977 respectivament. Nascudes a Catalunya. Haig de pensar que, si van començar l’escolarització obligatòria l’any 1979 i el 1983, han d’haver conviscut per força amb la llengua catalana a l’escola. També, un moment o altre, ni que fos per equivocació, deuen haver sintonitzat TV3 o alguna de les emissores de ràdio que emeten en català.

Intento que em parlin en català i veig que tenen moltes dificultats. Com és norma habitual dins del SLC, els fem una prova de col·locació per intentar situar-les al curs que més els pot convenir.

Resultats de la prova... La primera noia, la de 36 anys, ha de començar a fer un nivell B2 i l’altra, la de 32 anys, farà el B3.

Pels que no estigueu familiaritzats amb aquestes nomenclatures, el nivell B correspon al nivell bàsic (no el confongueu amb el “B” de què tant s’acostuma a parlar i que és necessari per a determinades feines, sobretot a l’administració). El nivell bàsic (B) és el primer nivell de català; és aquell pel qual comença la gent nouvinguda i que, per tant, no sap un borrall de català. Alguns dels que comencen pel B1 fins i tot tenen grans dificultats de comprensió.

Ja sé que segurament són dos casos excepcionals, però tot i així, ¿em podeu explicar com és possible que dues noies nascudes a Catalunya i escolaritzades amb l’Estatut d’Autonomia en vigor, hagin de compartir curs amb persones que fa un, dos o tres anys que han aterrat al nostre país procedents dels cinc continents?

Una anècdota... sí. Però el món dels cursos de català per a adults està farcit d’anècdotes que, malauradament, esdevenen realitats. Unes realitats que ens han conduït a aquest 35,7%.

BALTASAR PORCEL

[...] allà hi ha una gent que ha escrit rondalles, poemes, teatre en mallorquí... i aquest és l'idioma important que jo reconec. El castellà, que el conec i m'agrada molt, em queda defora; el català és d'una banda funcional i de l'altra l'invent que he fet per escriure, però l'únic idioma que a mi em diu coses i em relaciona és el dialecte mallorquí.

Baltasar Porcel

1937-2009

37,5%...PLANTEM CARA? (2)

Hi ha perill que la llengua catalana es percebi com una llengua estrangera, ja que l'ús social que se'n fa és molt feble.

No ho diem nosaltres, la CAL, sempre tan rondinaires i tan pesats amb el tema de la llengua. No, ho diu el mateix secretari de Política Lingüística de la Generalitat, el senyor Bernat Joan.

Bernat Joan intenta difuminar una mica la realitat i també afirma que hi ha zones on el percentatge d’ús de català arriba al 70%. També ens diu que el català se situa com la llengua minoritzada més ben situada d’Europa i, en les seves pròpies paraules: “som més cap d’arengada que cua de lleó”.

Mentre meditem si és bo o dolent ser una arengada en matèria de llengua (a mi particularment no em fa cap gràcia ser el cap d'una sardina preparada amb salmorra i premsada) la realitat és que les xifres ja no es poden amagar ni maquillar de cap manera. És la realitat que s’està denunciant des de fa anys. Des del manifest de Els Marges de l’any 1979, fins a les darreres declaracions del lingüista Joan Solà, quantitat de lingüistes, de filòlegs, de sociolingüistes i d’opinadors socials han advertit del perill que s’abocava sobre la llengua catalana. Cada vegada més gent està en disposició de fer-la servir, però cada vegada menys gent en fa un ús habitual.

Els que ja hi érem l’any 1980, pensàvem que amb la Generalitat, amb l’ensenyament de i en català i un departament específic de política lingüística, el català entrava en un procés de consolidació i desenvolupament. Els polítics no van estar, però per la feina. No van fer els deures que tocaven en el seu moment i es van limitar a promulgar dues lleis de Política Lingüística que han estat paper mullat i una autèntica galleda d’aigua freda per a tots nosaltres.

Nosaltres, els catalanoparlants, que tampoc hem estat per la feina ni tampoc hem fet els deures que ens pertocaven. Uns deures molt senzills, molt fàcils de fer. Només es tractava de practicar aquesta autoestima que tanta falta ens fa i, simplement, viure en català. No tenim cap excusa. El context sociopolític ja fa molts anys que ens permet, sense experimentar cap mena de tràngol greu, viure en la nostra llengua. Que hi ha dificultats? És clar. No obstant això, si ens hi haguéssim aplicat des del primer moment, potser, només potser, la situació hauria canviat.

Viure en català... Ho heu provat alguna vegada?

35,7%... PLANTEM CARA? (1)

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, deia en una entrevistsa recent: La política lingüística de Catalunya és un fracàs...Cal que els catalans plantem cara d’un vegada per totes.

Plantem cara... Fins i tot les enquestes oficials ja no poden amagar la crua realitat: la davallada del català com a llengua d’ús habitual al seu propi territori.

Ahir, Bernat Joan, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, va presentar els resultats de l’enquesta d’usos lingüístics de la població del Principat 2008. Dins de tot el garbuix de números, ens apareix una xifra demolidora: el nombre de parlants que diuen usar el català com a llengua habitual és, només, del 35,7%. Més greu encara, Si comparem aquest percentatge amb el de la mateixa enquesta de fa cinc anys, ens adonem que l’ús habitual de la llengua catalana ha baixat un 10%; el 2003 el nombre de catalanoparlants era del 46%.

Si volem deprimir-nos una mica més encara, només hem de pensar que aquestes dades es refereixen tan sols al Principat... que és sens dubte la part del territori on el català gaudeix de més “bona salut”. Imagineu-vos per un moment quines deuen ser les xifres del País Valencià o de les Illes... i no parlem ja de la Catalunya Nord o de l’Alguer. Una hipotètica enquesta d’usos lingüístics a nivell de Països Catalans aportaria unes xifres segurament esfereïdores.

Els diferents responsables que ha tingut al llarg dels anys la Direcció General de Política Lingüística haurien d’entrar en un profund procés de reflexió. Si després de prop de 25 anys duent a terme una determinada política d’ensenyament, d’ús i de dinamització de la llengua catalana, ens trobem amb aquestes xifres, vol dir que alguna cosa no s’ha fet bé.

Política Lingüística només és, però, la punta de l’ iceberg. Hi ha molts més responsables...

VÍDEOS INICI CORRELLENGUA 2009

Un vídeo en dues parts que recull els moments més importants de l'inici del Correllengua 2009 a l'Aranyó i Cervera.

MÉS IMATGES DE L'INICI DEL CORRELLENGUA 2009

Els amics de la Colla de Geganters de Cervera, que van participar en els actes d'inici del Correllengua 2009, n'han fet aquest interessant recull d'imatges:

L'INICI DEL CORRELLENGUA 2009 ALS MITJANS

Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'inici del Corrllengua 2009. Si voleu donar-hi un cop d'ull, aquí els teniu:

AVUI
AVUI
Corre, corre, Correllengua! (Article de Jordi Palmer a l'AVUI)
La Vanguardia
Racó Català
Directe.cat
Ràdio Catalunya.ca
3cat24.cat
El Segre
Llibertat.cat
Ya.com
Gente digital.es
E-noticies
Zaragozame.com
Siglo XXI
Europa Press

EL CORRELLENGUA 2009 JA CAMINA PELS PAÏSOS CATALANS

Ahir, 27 de juny, el Correllengua 2009 va començar a caminar pels Països Catalans. La CAL i la Fundació Manuel de Pedrolo han volgut retre homenatge a un dels escriptors més universals de la literatura catalana, que sempre es va mantenir fidel al país: Manuel de Pedrolo.

La jornada s'ha iniciat amb una emotiva ofrena floral a la casa natal de l’escriptor de La Segarra al Castell de l’Aranyó a dos quarts d’onze del matí.

Des d’allà la comitiva s'ha desplaçat fins a Cervera on ha ha tingut lloc un cercavila amb els grups d’Els Carranquers i la Colla Gegantera de Cervera amb el Capgròs d’en Pedrolo com a principal protagonista.

La festa reivindicativa ha continuat al pati de la Universitat de Cervera. Així, a dos quarts de dotze, el president del Consell Comarcal de La Segarra, Xavier Casoliva, ha donat la benvinguda als centenars d'assistents just abans de l’arribada de la Flama del Correllengua. La lectura del Manifest del Correllengua 2009, elaborat per l’escriptor i periodista Víctor Alexandre, ha tancat aquesta primera part de l’homenatge.

L’actuació dels cantautors Jaume Calatayud i Vicente Monera amb l’espectacle Mai no és de nit, un recital poètico-musical, amb acompanyament de guitarra, de poemes d’un dels escriptors més universals del nostre país, ha estat l'eix central de la segona part de la jornada. Acte seguit, el vicepresident de la Fundació Pedrolo, Josep Poveda, ha parlat de Manuel de Pedrolo i ha revelat alguns dels aspectes més desconeguts de l’artista.

El moment més emotiu s'ha produit amb la lectura de cites de l'escriptor a càrrec de la seva filla, Adelais de Pedrolo. Jaume Marfany, del secretariat nacional de la CAL, l’ha acompanyat a l’escenari.

Pels volts del migdia s'ha celebrat una actuació de música tradicional del cantautor segarrenc Lo nen del Cirerer. La jornada l'ha tancat l’alcalde de Cervera, Joan Valldaura, i el president de la CAL, Pep Ribas, que han fet uns breus parlaments on han destacat el compromís de Manuel de Pedrolo en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Els parlaments han donat pas a un espectacular correfoc i al dinar del Correllengua.

SEREM A CERVERA... I TAMBÉ AL PARLAMENT

Acte de sobirania ha convocat per demà, 27 de juny, un seguit d'accions que culminaran amb una "plantada" davant del Parlament de Catalunya.

El punt de mira dels partidaris de la independència comença a desviar-se de Madrid per passar a apuntar directament els responsables polítics que han estat elegits per representar el poble de Catalunya. La recent denegació, per unanimitat de tots els components de la Mesa del Parlament, de la ILP per convocar un referèndum per l'autodeterminació, ens ha portat a preguntar-nos si els nostres polítics estan o no per la construcció d'un autèntic projecte nacional que pugui portar el nostre país a l'assoliment d'un Estat propi.

Demà no hi seré, a les portes del Parlament. Els actes de l'inici del Correllengua previstos ja des de fa setmanes per al mateix dia m'impediran de formar part de les prop de 20.000 persones que s'espera es manifestin davant del Parlament de Catalunya.

Serem a Cervera... però ens farem ressò d'aquest acte de sobirania. El nostre cap i el nostre cor serà també davant del Parlament.

EL CORRELLENGUA 2009 ES POSA EN MARXA!

El Correllengua 2009 inciarà el recorregut d'enguany el dissabte dia 27 de juny a l'Aranyó i Cervera.

Hem volgut compartir aquest inici amb els companys de la Fundació Manuel de Pedrolo i amb tota la gent de la Segarra. Com podeu veure al cartell, volem recordar i homenatjar la figura de l'escriptor Manuel de Pedrolo, un dels intel·lectuals catalans més compromesos amb la llengua i amb el país.

Com diu el manifest d'enguany, redactat per l'escriptor Víctor Alexandre, "El Correllengua ens ajuda a prendre consciència i ens adverteix que el futur de la llengua és indestriable del futur del país. Si perdem la llengua, perdem el país."

Llengua, cultura i llibertat!

Endavant amb el Correllengua!

LA NIT DEL FOC I DELS PAÏSOS CATALANS

Ja les podeu fer ben altes

les fogueres d'aquest any:

cal que brillin lluny i es vegin

els focs d'aquest Sant Joan.

Tot el que vols saber sobre la Nit del Foc

LES CUP AL PARLAMENT?

Les CUP estan avui prenent la decisió sobre si es presenten o no a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Les dues ponències que es presenten avui a l’Assemblea nacional a Girona recullen les diferents sensibilitats que es mouen a dia d’avui dins de les CUP. La primera respon a la idea que des de l’àmbit municipal no es poden introduir propostes polítiques que ens permetin avançar en el procés d’independència. La segona, considera que encara no és el moment de fer el salt al Parlament català. Creuen que és més important consolidar les CUP arreu del territori i que la prioritat es troba en les eleccions municipals de 2010.

No sóc militant de les CUP (encara que ho vaig ser en la seva primera etapa en la dècada dels 90), però si d’alguna manera pogués influir en els més de 400 militants que avui es troben reunits a Girona, els diria que no tinguin pressa, que madurin, que penetrin més encara dins la societat, que enforteixin més encara el món local i que més endavant, si cal, ja faran el següent pas.

Crec que les CUP estan fent una feina importantíssima a nivell local. De fet, no és ni més ni menys que aquella feina en la qual creiem (alguns hi continuem creient) molts des que finalment vam anar a parar a ERC. La feina de base, la feina que enforteix l’independentisme partint dels nuclis més petits i alhora més populars.

Entenc que molta gent de les CUP estigui frisant per poder portar la seva política al Parlament català. Ho entenc, però també us diria que la gran majoria sou joves i que aquest és un dels bagatges més importants de què disposeu. No hi ha pressa. En el seu moment, caldrà disposar de gent molt ben preparada per passar de la política municipal a la política nacional. I si quan el moment arribi, disposeu d’un suport local important tot anirà caient pel seu propi pes.

Decidiu el que decidiu, endavant i molt bona feina!