BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

30.1.12

SPANAIR... TOT MENYS RESIGNAR-NOS


El cas de la companyia Spanair és un més a afegir a aquesta llarga llista de despropòsits que significa el fet de pertànyer a l'Estat espanyol.

Alguns poden pensar que el fracàs de Spanair és fruit d'una mala gestió per part dels seus dirigents... Altres diran que és culpa del govenr català que no ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies...  Potser alguns -com he sentit dir a la Pilar Rahola. diran, com si encara ens trobéssim a la Renaixença, que és un fracàs de la burgesia catalana...

Si voleu fer-vos una idea de qui és el veritable culpable del tancament d'Spanair només cal que feu un cop d'ull a aquests dos titulars de la premsa nacionalista espanyola:

El Mundo: “El soberanismo arruïna a una compañia maldita” “La Obsesión de los partidos catalanes hunde Spanair”
La Razón: 'Aterrizaje forzoso de un proyecto nacionalista'

Algú dubte encara de per on van els trets? Si voleu aclarir-vos una mica més en tota aquesta qüestió que ensorra una mica més encara la nostra economia i les nostres perspectives futures com a país, llegiu-vos aquests interessants i clarificadors articles:

Independents o frustrats? Vicent Partal

Vueling i Ryanair, claus en la caiguda d'Spanair Directe.cat

Encara més sucursals Vicent Sanchís

 

ON VAN ELS NOSTRES IMPOSTOS?

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat un nou informe amb la intenció de continuar fent pedagogia del que està passant a Catalunya. Després que els polítics sembla que ja han assumit en el seu discurs l'exixtència d'un dèficit fiscal insuportable per al país, però que fins ara s'ha xifrat en el PIB, El CCN pensa que és el moment que els catalans visionin clarament que representa això en relació als impostos que paguen: un 40% dels impostos.

Tots paguem impostos cada dia (IVA; IRPF, Carburants, Societats, Transmissions...), per tant podem entendre perfectament que podria suposar que aquest 40% que ara no sabem ben bé on va a parar, el rebéssim via indirecta amb més protecció social, més ajudes a l'empresa i als aturats, menys retallades, més inversions... en defintiva: més qualitat de vida.

Feu un cop d'ull a l'informe i pregunteu-vos si estem disposats a resignar-nos i continuar permetent aquest estat de coses.  

29.1.12

SOL, I DE DOL, I AMB VETUSTA GONELLA...

J. V. Foix (Barcelona, 1893-1987)

"amb i per la llengua"
(1931)

"Per a molts de nosaltres, partidaris de l'ús integral i exclusiu del català, adversaris del bilingüísme en tant que aquest suposa el reconeixement de l'existència d'una llengua oficial amb la qual cal alternar i no una simple llentua exterior, útil per a l'expansió comercial, el català no és una llengua més bella, ni més dolça, ni més aspra, ni més expressiva, ni més pintoresca, ni més antiga que les altres llengües de la llatinitat. I si té cap d'aquestes virtuts o d'aquestes imperfeccions no ho hem fet valer per a legitimar la nostra intransigència. El nostre deler pel recobrament total de llur llengua pels catalans és fisiològic. En reclamem l'ús com un presoner el de les mans o dels peus endogalats, perquè ella i només ella representa íntegrament la nostra llibertat. No ignorem que milers de catalans que cobreixen llur indigència patriòtica amb himnes i banderetes barrades o tricolors refusen de col•laborar a l'obra del recobrament lingüístic. Llur frase, però, no tardarà a ésser proclamada. [...]

Qui dintre Catalunya protegeix la premsa no catalana o qui dins les corporacions, ateneus, sindicats, etc., no defensa fins a la més ardida intransigència l'ús integral del català, manca a un deure elemental i traeix els destins de Catalunya."

28.1.12

EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ (i 3)

Pel que fa a Catalunya, podem dir que a les Nacions Unides s’està produint una evolució que podríem considerar favorable als nostres interessos. Hi ha hagut estudis per part de jutges del Tribunal Internacional de Justícia de l’’Haia i també de grans experts internacionals on, després de revisar la Carta de les Nacions Unides, afirmen que, quan en l’article primer es parla del dret d’autodeterminació dels pobles, s’està referint a tots els pobles. Afegeixen que, més enllà de l’onada de referèndums d’autodeterminació i proclamacions d’independència sorgides dels moviments de descolonització, hi haurà una segona onada provocada per pobles que estan dins d’un Estat i que se’n volen separar.
Cal dir també que l’autodeterminació és més un principi de fet que no pas de dret. El que realment ens interessa és que la major part de la població catalana prengui consciència que només existeixen dos camins: l’actual, que ja sabem ons ens ha portat o el de la independència. 
Des de l’any 1900, s’han creat a Europa 24 nous estats independents. Catorze d’ells en les dues darreres dècades. Catalunya espera seguir el camí d’aquests nous Estats. Raons de pes no ens en falten i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es constituirà el proper 10 de març serà una de les eines més importants de què disposarem per aconseguir-ho.

26.1.12

INSUBMISSIÓ FISCAL: AVANCEM CAP A L'ESTAT PROPI

El camí cap a l’Estat propi potser no serà llarg, però sens dubte, serà complicat, difícil i ple d’entrebancs. Per arribar-hi caldrà una societat civil forta, decidida, arriscada. Una societat civil que estigui disposada a dur a terme accions de desobediència civil que, conjuntament amb altres accions que puguin venir del municipalisme i dels partits polítics, ens permetin avançar en el camí de la independència.

Accions com la de dos empresaris del Priorat, la Maria i l’Andreu, que han decidit deixar de tributar a l’Estat espanyol des de l’1 de gener de 2012.

“Cal que el país sàpiga que hi ha empresaris que DiemProu i com més siguem fent pinya, empresaris, petits o grans, autònoms, treballadors, aturats i pensionistes, més fàcil ho tindrà el nostre Govern per entendre que Catalunya està decidida.

Iniciem, doncs, el camí per aplegar-nos i, tots junts, amb coneixement i coratge fer saber a tot el món, que els Catalans: DiemProu!"

Aquest gest, forma part d'una nova iniciativa civil que pretén exercir pressió als nostres representants polítics per tal que es plantin davant del constant i injust maltractament al que l'estat espanyol ens sotmet. Pressió perquè les nostres institucions posin a disposició dels catalans les eines necessàries per a poder satisfer els impostos únicament al Tresor Públic de la Generalitat i a garantir que el seu pagament sigui alliberador de qualsevol incompliment amb l'estat espanyol.

De moment, la Generalitat ha dit que, malgrat dir que comprèn perfectament la iniciativa, no li pot donar suport institucional.

La Maria i l’Andreu són els primers. Quan la llista comprengui 10.000, 50.000, 100.000 catalans, potser llavors el nostre govern ens farà costat.