El 7 de novembre de 1971, quan encara se sentia amb molta força la repressió que exercia el règim dictatorial del general Franco, l’oposició formada per partits, sindicats i organitzacions socials de Catalunya s’aplegava i unia forces sota un programa de reivindicació de llibertat social i política.De manera resumida, podem dir que l’Assemblea de Catalunya naixia sota quatre punts programàtics:
Pels drets i llibertats democràtiques.
Accés del poble al poder econòmic.
Accés del poble al poder polític.
Pel ple exercici del dret d'autodeterminació.
El darrer programa d e La Clau de la nostra història tracta sobre el tema de l'Assemblea de Catalunya, sobre quin va ser el paper d’aquesta organitació en la lluita nacional antifranquista i el perquè de la seva dissolució.
Accés del poble al poder econòmic.
Accés del poble al poder polític.
Pel ple exercici del dret d'autodeterminació.
El darrer programa d e La Clau de la nostra història tracta sobre el tema de l'Assemblea de Catalunya, sobre quin va ser el paper d’aquesta organitació en la lluita nacional antifranquista i el perquè de la seva dissolució.
Durant prop d'una hora hem pogut conversar amb:
Joan Tardà. Nascut a Cornella de Llobregat. Llicenciat en Filosofia i Lletres i professor de secundària. Vinculat als moviments reivindicatius ciutadans i de dinamització cultural.
Va ser militant del PSUC, de Nacionalistes d’Esquerra i del Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans de Cornellà. Regidor per ERC a l’Ajuntament de Cornellà fins al 2004 i actualment és diputat per ERC al Congrés dels diputats.
Humbert Roma. Periodista Entre molts altres, ha estat redactor en cap del setmanari “El Triangle” i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i col·laborador del diari digital Tribuna Catalana. El 1978 va esciure, conjuntament amb en Joan Anton Sánchez Carreté el llibre “La Constitució, les raons del No”. A finals dels 70 i principis dels 80 va pertànyer al BEAN, el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional que encapçalava Lluïs Maria Xirinacs.
Francisco Ruiz Acevedo. Nascut a Sevilla va ingressal al PCE de Còrdoba l’any 1961. El 1963 arriba a Catalunya i ingressa al PSUC. Va ser un dels fundadors de CC.OO. del Baix Llobregat. Ha hagut de patir diverses detencions i empresonaments, entre ells, el de l’octubre de 1973 quan va estar 3 mesos a la presó en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.
Humbert Roma. Periodista Entre molts altres, ha estat redactor en cap del setmanari “El Triangle” i president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i col·laborador del diari digital Tribuna Catalana. El 1978 va esciure, conjuntament amb en Joan Anton Sánchez Carreté el llibre “La Constitució, les raons del No”. A finals dels 70 i principis dels 80 va pertànyer al BEAN, el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional que encapçalava Lluïs Maria Xirinacs.
Francisco Ruiz Acevedo. Nascut a Sevilla va ingressal al PCE de Còrdoba l’any 1961. El 1963 arriba a Catalunya i ingressa al PSUC. Va ser un dels fundadors de CC.OO. del Baix Llobregat. Ha hagut de patir diverses detencions i empresonaments, entre ells, el de l’octubre de 1973 quan va estar 3 mesos a la presó en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.
Amb el restabliment de la democràcia forma part de la candidatura del PSUC i és escollit regidor de l’Ajuntament de Cornellà. Actualment, i des del 1993, es dedica a la recuperació de la memòria històrica. És membre d’ICV i ha estat un dels principals impulsors de l’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, de la qual és el president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada