BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

20.3.13

QUE RES ENS DISTREGUI!



10 de març de 2012... El Palau Sant Jordi acollia l’assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana. Enguany, doncs, l’organització compleix el seu primer any de vida.
Quan em pregunten “Què és l’ANC?” Tinc una resposta clara: “L’ANC és il·lusió, força, convenciment i optimisme.”
Il·lusió... La  mateixa que els 13 de setembre de 2009 tenien les quatre persones que van engegar el procés. La mateixa il·lusió que teníem a principis de 2010 les 200 persones que vam constituir el Moviment per la Independència, embrió de l’actual ANC. És la mateixa il·lusió que podeu veure si aneu als centenars d’actes que organitzen les Assemblees Territorials arreu del país.
Força... Som forts... Prop de 30.000  persones vinculades d’una o altra manera a l’Assemblea; 404 Assemblees Territorials; 672 Assemblees sectorials.
Convenciment... La il·lusió i la força ens porten al convenciment que... ara sí! Després de prop de 300 anys som més a punt que mai recuperar de nou les nostres llibertats nacionals, individuals i col·lectives.
Optimisme... És el quart concepte, resultat de la suma dels tres anteriors. L’Assemblea desprèn optimisme pels quatre costats. Perquè aquest és i ha de continuar sent el nostre missatge. Malgrat les dificultats, malgrat les pressions, malgrat els atacs, l’ANC desprèn optimisme, perquè té il·lusió, força i convenciment en el projecte d’un Estat propi i independent per a Catalunya.
Un any de vida... Queda molt a fer i tenim poc temps. El proper 16 de març tindrà lloc a Girona la segona Assemblea General Ordinària de l’ANC. Iniciarem una nova etapa que, n’estem segurs, ha de ser la definitiva.
Què ha de fer l’ANC a partir d’ara?
Cinc grans punts. Cinc grans objectius. Cinc grans reptes.
Primer. Continuar l’extensió territorial de l’ANC. Hem d’arribar als 947 municipis de Catalunya. Som forts, però encara n’hem de ser més. Més forts per resistir tot el que ens caurà al damunt i del qual, ara, estem tenint un aperitiu. Més forts per seguir pressionant el nostre govern, els nostres polítics per tal que no es desviïn ni un centímetre del camí cap a la independència. Més forts encara per sortir al carrer si  és necessari, per contraatacar, pacíficament com sempre hem fet, si la situació ho requereix.
Segon. Consolidar una majoria social inqüestionable favorable a la independència. Cal convèncer els no convençuts i fer-los veure que l’únic camí viable perquè els nostres fills, els nostres néts, puguin disposar ‘un futur amb garanties és el d’esdevenir un Estat independent. Hem de parlar-hi, escoltar i de nou tornar a parlar-hi...
Tercer. Suport internacional. No en traurem absolutament res de disposar d’una majoria social favorable a la independència si no disposem d’un clar suport internacional. L’ha de cercar el govern i nosaltres l’hem d’empènyer a fer-ho. I també, com a ANC, hem de cercar aquest suport en l’àmbit que ens pertoca, el de la societat civil.
Quart. Per què volem la independència?: Perquè volem construir una societat millor, més justa, més solidària, més democràtica i la nostra eina per aconseguir-la és disposar d’un Estat propi, un Estat per a tothom.
Això només són paraules que hem d’aconseguir omplir de continguts reals. Hem d’explicar com volem que sigui el nou Estat; hem de saber comunicar quines haurien de ser les línies mestres organitzatives i estructurals de la Catalunya Estat.
Cinquè. Alliberar-nos individualment de dubtes, temors i desconfiances. No és l’hora ni el moment de les ideologies. És el moment de la unitat d’acció en pro d’un sol objectiu. Aprenguem a treballar amb el company i la companya que no pensa com nosaltres. Confiem els uns en els altres i treballem junts per la independència.
Ens espera un any molt dur. Ho intentaran tot: desprestigiar-nos, ofegar-nos econòmicament, atemorir-nos i, sobretot, sobretot, intentaran dividir-nos.
Que res ens distregui del nostre únic objectiu!

 

Cap comentari:

Publica un comentari