Els versos de Llibre de meravelles fan evident des de l’inici la relació estreta que mantenen amb la gran tradició de la nostra literatura i, sobretot, amb els clàssics medievals d’entre els quals destaca Ausiàs March.
Aquest emmirallament d’Estellés amb els clàssics es fa palès des del primer moment amb l’elecció del títol. La relació de sentit existent entre el Llibre de meravelles d’Estellés i el Llibre de meravelles de Ramon Llull no comença i s’acaba només en el títol, sinó que va molt més enllà.
Llull ens narra en el seu llibre les aventures del seu protagonista, Fèlix, que “va per los boscatges, per munts e per plans, per erms e per poblats, e per princeps, e per castells e per ciutats, e meravellave’s de les meravelles qui són en lo món.” De la mateixa manera, Vicent Andrés Estellés ens presenta un itinerari urbà que, des de diferents perspectives, també ens narra les experiències líriques del “jo poètic” que, com el Fèlix lul•lià, es meravella, se sorprèn de tot allò que va trobant al llarg del seu recorregut. Les “meravelles” d’Estellés, però, són la vida mateixa, amb tota la seva cruesa i que el poeta ens mostra de manera senzilla i clara.
Els epígrafs inicials que apareixen en els poemes del cos central del llibre constitueixen un dels elements rellevants per a la interpretació dels poemes. La connexió amb la tradició cultural o, com diu Mariola Aparicio, “la referència intertextual”, ens arriba a través d’aquestes citacions, la majoria de poetes clàssics medievals.
Alguns dels encapçalaments formen part de la tradició trobadoresca. Per exemple, el de Jaufré Rodel, en el poema No escric Èglogues, que pertany a la seva composició Langand li jorn son loc en mai i que expressa l’angoixa del trobador per un intensíssim amor absent (“l’amor de lluny”). O la de Beatriu de Dia del seu poema Estat ai en greu cossirier, que és el plany, la queixa d’un amor insatisfet. Un poema sensual, però també melangiós. També ens dóna moltes pistes poètiques el fragment de Guillem de Bergadà extret del poema Consiros cant e planc e plor un plany de dolor per la mort del senyor.
Citacions de Pere March, pare d’Ausiàs March, com la que encapçala el poema Demà serà una cançó que ens evoca precisament el pas inexorable del temps i que comença amb aquells versos tant punyents:
Al punt que hom naix comença de morir,
e, morint, creix, e creixent, mor tot dia,
que en un pauc moment no cesa de fer via,
ne per menjar ne jàser ne dormir;
Les citacions d’un altre membre de la família Marc, Arnau, són recollides també per Estellés. Jordi de Sant Jordi, Roís de Corella, Arnau de Vilanova, Joan Timoneda, Anselm Turmeda són alguns dels poetes medievals citats per Estellés. Cal destacar, però, el pes i la gran influència del gran poeta del segle XV Ausiàs Marc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada