En l’encapçalament del llibre hi trobem tres epígrafs d’Ausiàs March que ens donen ja els marcs referencials que ens trobarem en llegir el poemari.
Enyor lo temps que no pot ser cobrat i
passe, penant, un riu de mort lo dia
enllacen directament amb els temes presents en el llibre i, més concretament, en el poema Demà serà una cançó. Més endavant, podem trobar fins a 16 citacions més del poeta de Gandia.
Ausiàs March era –és- un poeta de vitalitat desbordant, sovint inclinat al pessimisme que moltes vegades reflectia en els seus versos. La seva poesia era contundent, turmentada, crua i realista. Una poesia a la qual se li ha donat el nom de “poesia confessional”. Els seus referents poètics són personals i quotidians, cosa que es desprèn de les imatges que sovint fa servir, extretes del treball habitual, la vida quotidiana, les converses… Ausiàs és el poeta de l’amor i de la mort. Ambdós temes són recorrents en la seva obra i, també, són un referent comú de la poesia universal.
Tot el que hem citat abans pot aplicar-se, tot tenint en compte la distància històrica, al poeta de Burjassot. El paral•lelisme entre ambdós poetes és, doncs, força evident. Ell és, també, el poeta de l’amor i de la mort i és, tal com deia Fuster, “l’hereu més directe d’Ausiàs March, l’hereu d’aquella poesia turmentada i confessional, l’hereu d’una dicció franca i sense concessions i d’uns referents poètics personals i quotidians.”
A l’orgull que apleguen els decasíl•labs d’Ausiàs March
A temps he cor d’hacer, de carn e fust
Io són aquell que em dic Ausiàs March
hi respon Vicent Andrés Estellés, en la seva obra Hamburg, amb majestuosa admiració pel poeta del segle XV:
Jo sóc aquest que es diu Vicent Andrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada