EL PREMI RAMON LLULL ... O COLOR DE GOS COM FUIG

Mentre el rei d’Espanya concedeix al premi Nobel Vargas Llosa, suposem que “por los servicios prestados”, el títol de marquès; mentre els escindits dels escindits creen una nova formació independentista que –atenció!- diuen que intentarà presentar mitja dotzena (!) de llistes a les municipals... mentre això succeeix, en aquest nostre país de l’eterna paradoxa, l’escriptora Núria Amat ha guanyat el premi Ramon Llull amb la seva primera novel•la en català titulada Amor i guerra, que sembla ser un relat emmarcat en la Barcelona de la Guerra Civil i del qual és protagonista Ramon Mercader, l’assassí de Leon Trotsky.

Haig de confessar la meva ignorància literària sobre Núria Amat. No n’he llegit cap llibre i no puc, doncs, emetre cap mena d’opinió, negativa o positiva, sobre les seves qualitats a l’hora d’escriure. La temptació és, però, massa forta i no em puc estar d’escriure alguna cosa sobre la Núria Amat com a personatge més o menys públic.

El nom de Núria Amat va començar a sonar amb força (més enllà de la seva professió literària) quan va ser una de les signants del “Manifiesto por una lengua común”, al costat de personalitats com Vargas Llosa, Albert Boadella, Fernando Sabater... i que es va presentar a Madrid el juny de 2008. Un “manifiesto”, recordem-ho, que, entre altres punts, advocava per la preponderància del castellà per sobre les altres llengües oficials de l'Estat.

Núria Amat s’ha destacat, durant aquests darrers anys, per la seva militància activa en contra de la normalització de la llengua i de la immersió lingüística a les escoles. Ja abans del “manifiesto”, l’any 2007, va mostrar la seva indignació pel fet que els autors catalans que escriuen en castellà no fossin convidats a la Fira del Llibre de Frankfurt. En una intervenció a Els Matins de TV3 va denunciar l'"actitud nacionalsocialista d'una part del Govern"

En un article a El País manifestava que "signo de estos tiempos de pestes nacionalistas es que la ideología domine la lengua hasta convertirla en instrumento de credo, tal como el lingüista Victor Klemperer observó en su vigente y muy recomendable libro 'La lengua del Tercer Reich".

Con tal de catalanizar, si es possible aún más el idioma, utilizan el léxico familiar más rural. Incluso el propio Poempeu Fabra se levantaria de su tumba el oirlo.

En aquest país de les paradoxes, però, Núria Amat es va embutxacar ahir els 90.000 euros amb què està dotat el premi Ramon Llull, el més important de la llengua catalana. Ràpidament, ha començat a intentar canviar la seva imatge que la presenta com una enemiga de la llengua catalana. Suposem que els assessors d’Editorial Planeta, desitjosos de vendre el Ramon Llull 2011, li han fet veure que, en aquest país nostre, només és qüestió de, on abans deia negre, provar ara de dir blanc...

La senyora Núria Amat s'ha posat ja a la feina i avui mateix ens deia que "la situació lingüística a Catalunya va a millor", que sempre ha parlat en català a casa, i que vol que el català "sigui una llengua normal". Ha afirmat que "la immersió lingüística és positiva... estic a favor del català a les escoles; això sí, sense imposicions radicals...”

Tot plegat, color de gos com fuig....o, si ho preferiu, de merda d’oca...