JOAN BROSSA: LA POESIA ÉS UN JOC... (1. El jornalero)

Facilitat i felicitat són xifres

que busquen els qui canten

dins una gàbia. Però si,

per a mantenir el foc,

us cal agafar una brasa

encesa, poseu-vos cendra

al tou de la mà.

I, de la tristesa,

feu-ne llenya.

Joan Brossa va ser un creador en el sentit més ampli de la paraula. La seva creativitat no es va limmiatar al món poètic, sinó que va deixar empremta en tots els vessants de l'art. Des dels seus inicis, Brossa va ser un artista amb una àmplia i sobretot interdisciplinària visió de la cultura: poesia, teatre, música, cabaret, cinema, màgia, circ... Per a Brossa eren només branques d'un mateix i únic arbre.

"Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt"

Hi ha una història, que Brossa sovint explicava, que retrata amb una gran fidelitat el personatge i la persona. Ell mateix deia:

"Un dia va ser obligatori el carnet d'identitat. Em va semblar que no tenia més remei que fer-me'l. Anar a comissaria ja era prou per a mi i, per això, no vaig capficar-me a omplir el formulari. Li vaig demanar al funcionari que ho fes. I es va encetar aquest diàleg, després de preguntar-me allò del nom i cognoms i lloc de naixement:

- Profesión.

- Poeta.

- ¿Paleta?

- Hombre, no, paleta, no.

- Da igual, no se preocupe; pondremos: jornalero.

I jo el vaig deixar fer, és clar que sí."

Personalment, només m'atreveixo a escriure una mica, i de manera molt modesta, sobre el Joan Brossa poeta.