EL PRINCIPI DE L'ESCISSIÓ? (3)

Els esdeveniments se succeeixen sense parar. Una segona baixa important dins d’ERC, la de Jaume Renyer, jurista que va acompanyar Carod-Rovira a la Catalunya Nord per parlar amb ETA i que fins ara formava part del corrent crític Esquerra Independentista.

I una tercera... Albert Pereira, president de la federació del Camp de Tarragona, ha deixat el càrrec que tenia a l’executiva del partit, si bé continua de moment com a militant.

Dos articles molt importants. El primer, del mateix Jaume Renyer, publicat també a l’AVUI i titulat Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat. Un breu apunt:
Crec que som en un canvi de cicle en l'evolució de l'independentisme contemporani i la situació actual d'ERC em recorda, relativament, la que vaig viure l'any 1991. Llavors vaig formar part del nucli minoritari de militants que vam considerar esgotades tant les bases ideològiques com les opcions estratègiques que conformaven el denominat moviment català d'alliberament nacional. Anys més tard, molts dels que es varen oposar a aquell tombant estratègic van acabar ingressant en una ERC transformada, en part també per la nostra aportació, en un partit independentista el 1993. Ara, divuit anys més tard, sóc dels que consideren que els referents ideològics i estratègics de l'actual ERC són políticament inadequats, malgrat que els seus defensors siguin majoritaris al si del partit.

Un segon article, aquest del periodista i escriptor Víctor Alexandre, titulat L'enfonsament d'Esquerra. Alexandre, independentista reconegut i poc sospitós de poder ser titllat d’home de dretes o de submarí de convergència, com habitualment són anomenats els dissidents de la línia oficial del partit, entre altres coses, escriu:
Esquerra Republicana s'enfonsa per moments. El partit polític que l'any 2003 va aplegar els anhels de llibertat de milers i milers de catalans és avui una força que cotitza a la baixa en el mercat de valors nacionals. L'Esquerra Republicana que havia de transgredir una legalitat injusta i retornar la dignitat i l'autoestima a Catalunya s'ha convertit en un partit claudicant i subordinat als interessos del PSC-PSOE i ha perdut la confiança de la immensa majoria dels seus votants. Hi ha errors que es paguen molt cars, i el segon tripartit és un gravíssim error històric que no sols ha causat una profunda decepció sinó que ha creat una fractura en la militància i en els seus simpatitzants que cada dia que passa sembla més difícil que s'arribi a tancar.

Alguna cosa s'està movent al si de l'independentisme. No sabem com acabarà tot plegat, però el que és segur és que ens trobem en un moment històric que pot provocar un gir important que afectarà, per bé o per mal, la trajectòria de l'independentisme modern.