EL SURREALISME (1. Moviment d'avantguarda)

Surrealisme: Automatisme psíquic pur, mitjançant el qual s’intenta expressar, oralment, per escrit o de qualsevol altra forma, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliè a tota preocupació estètica o moral.

D’aquesta manera, definia André Breton el terme surrealisme en el Primer manifest del surrealisme, publicat l’any 1924. I continuava afirmant que: El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació que, fins a l’aparició del moviment, eren refusades i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir de manera definitiva la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida.

El surrealisme és un dels moviments considerats d’avantguarda. Les avantguardes, una primera línia artística de combat, neixen i es desenvolupen durant la primera meitat del segle XX i esdevenen un autèntic moviment d’agitació cultural que es convertirà en un autèntic revulsiu del món artístic i cultural. Situades sempre en la primera línia de creació, ataquen de manera directa l’art merament decoratiu i burgès anterior, signifiquen la renovació radical de formes i continguts artístics, representen un canvi d’idees i un moviment revolucionari de primer ordre. L’art de les avantguardes és l’art de la modernitat, de tots aquells que dirigeixen la seva mirada vers el futur.

La història de les avantguardes és, però, una successió de moviments culturals, artístics i ideològics que es van substituint els uns pels altres. La filosofia avantguardista elabora una crítica permanent que modifica o nega el passat anterior. Malgrat tot, sempre mantenen una relació amb el passat, si més no amb determinat passat. En el surrealisme, per exemple, i més concretament en el seu precursor, André Breton, hi podem trobar certes influències del simbolisme francès.