Acabo ja aquestes petites reflexions sobre l’article Patriotisme i dignitat. En aquest breu espai de temps, una setmana, han passat moltes coses i, malauradament, en passaran moltes més encara. Aquestes 92 paraules restants es resumeixen només en dues, que són les que donen títol a l’article: patriotisme i dignitat.
Dignitat... Crec que no cal explicar què vol dir. Per si algú se n’ha oblidat em permeto fer-vos una relació de sinònims: noblesa, decència, responsabilitat, correcció, capteniment, compromís...
Alguns, però, sembla que han confós els termes i han pres com a bona una altra accepció de la paraula. Perquè ho entengueu, uns quants sinònims sobre aquest altre sentit: càrrec, benefici, ocupació, col·locació, investidura...
Patriotisme... Potser de no sentir-la alguns ja hem oblidat el significat d’aquesta paraula. En una ràpida consulta al diccionari podem trobar-ne la definició: amor zelós a la pàtria. Zelós... nova consulta a l’IEC que ens defineix zel d’aquesta manera: Interès ardent i actiu per una causa o per una persona, cura eficaç que hom posa en el compliment de les seves obligacions.
Aquesta hauria de ser la premissa de qualsevol persona que desitgi la independència: un interès ardent i actiu per Catalunya i, sobretot, una cura especial en les seves pròpies actuacions.
Hem oblidat la paraula patriotisme perquè ens han dit que era caduca, inservible. Ens han dit que per si sola no funcionava i que calia afegir-li un adjectiu que la complementés. D’aquí ha sorgit el famós eufemisme “patriotisme social” amb què ens han volgut arraconar el patriotisme a seques.
Arraconat el patriotisme, s’arraconen, alhora, els patriotes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada