Els prejudicis lingüístics que encara patim actualment ens indiquen que s’han anat consolidat actituds i conductes anòmales pel que fa a l’ús del català, que mai no han pogut retornar a una situació de normalitat.
Quan comparem amb altres llengües, els prejudicis fan que sovint parlem de :
Llengües “fàcils” i llengües “difícils”
Llengües “suaus” i llengües “aspres”
Llengües amb “molts parlants”
Llengües amb “pocs parlants”
Llengües “primitives” i llengües “de cultura”
Llengües “pobres” i llengües “riques” en lèxic
Llengües “locals” i llengües “internacionals”...
Pel que fa als prejudicis que tenim i patim els catalanoparlants amb la nostra pròpia llengua, la llista és força llarga. Aquest és un tema que han tractat, i molt bé, els Tallers per la Llengua, una entitat que va sorgir de la CAL:
D’entrada, quan ens dirigim a una persona que no coneixem, pressuposem que no ens entendrà en català. Més encara, si pels seus trets característics, suposem que aquesta persona és estrangera.
També pressuposem que, si li parlem en català, aquesta persona pot reaccionar de manera antipàtica i hostil.
Pensem, doncs, que si parlem en català serà considerat de mala educació. Ho farem, doncs, en castellà... per educació, per cortesia, per respecte...A més, ens direm, el castellà segur que l’entén tothom...
I... per què ho farem així?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada