Tal com ja vam comentar en un anterior article, el Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol, ens van convidar a participar en la matinal que, sota el nom de Llengua i prejudicis lingüístics, va tenir lloc dissabte passat a la sala d'actes del Centre.
Després de la interessant conferència de Lluís Payrató, Catedràtic de Lingüística Aplicada i Pragmàtica del Català i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, es va celebrar una taula rodona en què va participar en Jaume Marfany, en nom de la Coordinadora d'Associacions per la Lllengua (CAL).
Aquest és el contingut de la seva exposició:
Els prejudicis en matèria de llengua són gairebé tan antics com pot ser-ho el llenguatge humà.
Si fem un ràpid repàs històric... al S. XIII i XIV podem trobar el terme llengua vulgar per referir-se a les llengües romàniques i establir una diferència amb el llatí, la llengua de cultura per excel·lència.
És en aquests segles que el gran poeta Dant Alighieri ens parla de la llengua “femenina” (llengua suau) aquella que serveix, en contraposició a la “masculina” (llengua aspre), per al tractament dels grans temes com l’amor, la justícia o l’amistat.
Si fem un salt en el temps i ens situem al S. XVIII, l’Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert classifica les llengües segons siguin aptes per a l’oratòria o el teatre (el grec o el llatí) o per a instruir, Il·luminar i convèncer (el francès).
El filòsof francès Rousseau classifica les llengües segons la zona on es parlen (al nord aspres, cridaneres) al sud (eloqüents, vives).
Pel que fa al català, tenim un document històric importantíssim. Al segle XVI, Cristofor Despuig escriu Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, on podem trobar una aferrissada defensa de la llengua catalana i també una denúncia dels prejudicis lingüístics.
Despuig, en el seu llibre, fa una perfecta diagnosi dels prejudicis lingüístics... Fent-ne una síntesi,ens diu que : El castellà no és superior al català, però els castellans estan intentant imposar-lo de manera agressiva, des del punt de vista lingüístic i cultural, manipulant la història per menysprear les gestes de la Corona d’Aragó i del català i enaltir-se ells. L’individu amb prejudicis lingüístics està inclinat a creure que el català només serveix per als usos elementals, quotidians i domèstics, mentre es resisteix a considerar-lo apte en els dominis de la tècnica, la ciència o l’ensenyament....
Lúcio mostra el seu astorament pel fet que se sent escandalitzat de veure com el castellà és abraçat per part dels principals senyors a Barcelona i altres poblacions de Catalunya i don Pedro li diu que a València encara més. Fàbio, per la seva part, es mostra pessimista respecte a aquest fet.
I tot això ja passava en el segle XVI...
Les situacions comunicatives poden ser complicades i ho són de manera molt especial per als parlants d’una llengua minoritzada. En el cas català, ja ho hem pogut veure, les raons històriques i polítiques vénen de molt lluny...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada