Haig de reconèixer que la primera reacció que vaig tenir en conèixer la concentració de gent -majoritàriament jove- a la plaça de Catalunya va ser la de “ja hi tornem a ser amb els antisistema... si no saben ni què volen!” Poc a poc, i en conèixer millor de què va tot plegat, la meva opinió ha anat canviant substancialment.
De fet, aquest esclat d’indignació fins i tot sembla que hagi trigat massa. Des que es va iniciar aquesta crisi, la banca espanyola ha guanyat més de 66.000 milions d’euros; una quantitat que fa esgarrifar només de sentir-la. Els anomenats “mercats financers” han anat imposant, només a l’Estat espanyol, 50.000 milions d’euros (una altra esgarrifança) en retallades socials.
Gent que en els moments de bonança econòmica es va llençar, ben estimulat pels “mercats”, a embrancar-se en la maleïda hipoteca, ara es troba que, no només perd el pis, sinó que encara està obligat a continuar pagant el deute al banc corresponent. No cal dir com l’atur colpeja a moltes famílies i com els joves veuen el seu futur més aviat negre. Molts d’ells, després d’anys d’estudis i d’esforços no troben cap sortida en el mercat de treball.
La classe política, malgrat moltes i valuoses excepcions, no ha pogut, no ha sabut o no ha volgut conduir aquest procés en benefici del poble. Aquest poble en abstracte que ara pren forma en aquestes manifestacions d’indignació i que demana a crits un canvi total de rumb.
No som antisistema... som canvia-sistema... No es qüestiona el sistema, sinó la manera en què s’administra.
Cal canviar la llei electoral. No pot ser que haguem de votar la gent que imposen els aparats de cada partit i en l’ordre que ells decideixen.
No pot ser que els polítics corruptes campin lliurement, perquè això perjudica, no només la societat, sinó també els polítics honrats, que n’hi ha! Cal acabar amb aquests polítics que viuen de la política i deixar que gestionin aquells que viuen la política, que no és altra cosa que l’art de servir la comunitat.
Stéphane Hassel, un filòsof de 93 anys, ha revoltat el món amb un petit llibre de poc mçés de 20 pàgines titulat Indignez-vous!; un crit a la mobilització destinat a la joventut en què els insta a abandonar la indiferència, la resignació i l’apatia.
De fet, aquest esclat d’indignació fins i tot sembla que hagi trigat massa. Des que es va iniciar aquesta crisi, la banca espanyola ha guanyat més de 66.000 milions d’euros; una quantitat que fa esgarrifar només de sentir-la. Els anomenats “mercats financers” han anat imposant, només a l’Estat espanyol, 50.000 milions d’euros (una altra esgarrifança) en retallades socials.
Gent que en els moments de bonança econòmica es va llençar, ben estimulat pels “mercats”, a embrancar-se en la maleïda hipoteca, ara es troba que, no només perd el pis, sinó que encara està obligat a continuar pagant el deute al banc corresponent. No cal dir com l’atur colpeja a moltes famílies i com els joves veuen el seu futur més aviat negre. Molts d’ells, després d’anys d’estudis i d’esforços no troben cap sortida en el mercat de treball.
La classe política, malgrat moltes i valuoses excepcions, no ha pogut, no ha sabut o no ha volgut conduir aquest procés en benefici del poble. Aquest poble en abstracte que ara pren forma en aquestes manifestacions d’indignació i que demana a crits un canvi total de rumb.
No som antisistema... som canvia-sistema... No es qüestiona el sistema, sinó la manera en què s’administra.
Cal canviar la llei electoral. No pot ser que haguem de votar la gent que imposen els aparats de cada partit i en l’ordre que ells decideixen.
No pot ser que els polítics corruptes campin lliurement, perquè això perjudica, no només la societat, sinó també els polítics honrats, que n’hi ha! Cal acabar amb aquests polítics que viuen de la política i deixar que gestionin aquells que viuen la política, que no és altra cosa que l’art de servir la comunitat.
Stéphane Hassel, un filòsof de 93 anys, ha revoltat el món amb un petit llibre de poc mçés de 20 pàgines titulat Indignez-vous!; un crit a la mobilització destinat a la joventut en què els insta a abandonar la indiferència, la resignació i l’apatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada