ELS DE CASA...?

Diumenge 22 de maig tenim eleccions municipals. Durant aquests dies els ciutadans i ciutadanes d’Esplugues hem estat sotmesos, com tantes altres poblacions del país, al bombardeig de propaganda electoral. Els diferents partits i coalicions ens intenten fer arribar, amb més o menys habilitat, les idees i projectes que volen aplicar en la seva tasca diària durant els propers quatre anys... si surten elegits, és clar.

Me’n guardaré ben bé prou de recomanar-vos a qui heu de votar. Vull creure que coneixeu prou bé totes les mancances d’Esplugues i que quan el diumenge emetreu el vostre vot, ho fareu amb el convenciment que l’esteu donant a qui mereix la vostra confiança. És una decisió i una responsabilitat totalment vostra que, sigui la que sigui, m’agradaria que fos producte d’una reflexió i no tant de la influència d’una imatge o d’una propaganda.

Sí que m'atreviré, però, dir-.vos a qui no heu de votar. Cal desconfiar de determinades ofertes polítiques. Partits que darrera d’un missatge demagògic i populista amaguen unes intencions perverses.

Desconfieu de ciutadans i ciutadanes d’Esplugues que us ofereixen “más diálogo, más sentido común, más transparencia, más respeto a la diversidad, sin despilfarros inútiles, una gestión más eficaz…” i que exhibeixen –sense ni tan sols ruboritzar-se- blocs i webs amics com Foro Ermua; Asociación por la tolerancia; Desmontando el mito catalán; Plataforma España y libertad; Criterio… “Amics” dels quals coneixem molt bé les opinions que mantenen sobre nosaltres i el nostre país.

Rebutgeu definitivament aquella gent que, amb l’argument de la crisi, l’atur i els problemes que viuen moltes famílies, el que en realitat desitja és un trencament social de conseqüències imprevisibles. Missatges com “Primero los de casa” no haurien de tenir cabuda en una societat com la catalana,, acostumada a la diversitat. La nostra terra ha estat històricament un lloc de pas i de convivència, no sempre fàcil, és veritat, entre diferents cultures i nacionalitats.

“Els de casa...” Jo tinc molt clar qui són els de casa i és una apreciació que no em ve donada ni pels cognoms, ni pel lloc de naixement, ni pel color de pell, ni per les creences religioses... Fins i tot, i malgrat que per a mi és molt important, ni tan sols per la llengua que parla.