Ciutat Meridiana és un submón dins d’aquest món que ja representa el districte de Nou Barris. Dos fets principals ho constaten: Primer, la pròpia estructura urbanística del barri. Ciutat Meridiana és un dels exemples més clars de l'urbanisme especulatiu del franquisme. Un barri que es va construir com una autèntica mossegada de gos famolenc a la serra de Collserola, implantant un conjunt de grans blocs d'habitatges en uns terrenys de forts pendents -desestimats per a fer-hi un cementiri perquè eren massa humits...-, i sense dotar-lo dels serveis urbans i equipaments més bàsics.
Després, malgrat els esforços que han durat molts anys, només s’han pogut corregir mínimament les greus mancances del barri. La creació del centre cívic Zona Nord i altres equipaments, les escales mecàniques que salven alguns dels grans desnivells, la construcció d'un aparcament o l'arribada del metro han estat les mesures més destacables que s’hi ha realitzat en les darreres dècades.
Segon fet destacable de Ciutat Meridiana: amb dades de 2009, aquest barri tenia un percentatge d'immigració de fora de l'Estat espanyol que arribava al 38%. Quantitat que sens dubte ha pujat en els darrers anys.
Parlar amb la gent sempre és interessant. Ja ho vam constatar en la campanya d’Esplugues decideix. L’experiència de parlar amb la gent de Ciutat Meridiana podem dir que ha estat doble interessant, ja que la immensa majoria eren persones immigrades, algunes incapaces d’articular dues paraules seguides, no ja en català, idioma que desconeixien totalment, sinó tampoc en castellà. Gent, però, que t’escoltava, alguns amb un cert recel, i que, bona part d’ells, acabava participant en la consulta.
Anècdotes... unes quantes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada