La literatura, la poesia és el resultat d’una interrelació directa entre el que crea l’autor i el que experimenta el lector. L’autora ens mostra la importància d’aquests dos elements en qualsevol text literari. En els versos, una sola paraula és canviant: “writer” per “reader”. Mentre es produeix el canvi, els primers versos queden reduïts a un “you” directe i interpel·latiu. L’autor ja ha fet la seva feina, ara li toca assumir el seu paper al lector.
Aquesta segona lectura ens mostra l’existència d’una interactivitat preestablerta entre autor i lector. Una llibertat de creació que ha d’anar acompanyada forçosament d’una llibertat interpretativa.
Els dos darrers versos recorren el poema inicial per recordar-nos quina ha de ser la nostra actitud davant el poema. Cal fer servir aquest “secret” que hem “descobert” per rellegir els versos amb una nova actitud, amb els ulls ben oberts, però, sobretot, amb la ment ben oberta.
Per desconeixença de l’idioma, ignoro si existeix una mètrica, un ritme poètic, una musicalitat en el poema estrictament literari. En canvi, si que crec que hi ha tot un seguit d’elements que fan que aquest poema només pugui ser possible digitalment.
Primer de tot, el “joc” que ens proposa l’autora. És un aspecte, en certa manera lúdic, que ens provoca el desig d’avançar, d’aprofundir més en la lectura. És el viu exemple de la metàfora del viatge i el descobriment. Ens crea una intriga, un cert misteri, que desperta les nostres ànsies d’esbrinar, de navegar, d’explorar, de descobrir. Aquest element lúdic penso que és una característica pròpia de la literatura digital. En les poques obres que he pogut visionar sempre hi és present en major o menor grau.
En segon lloc, els elements audiovisuals no fan més que reforçar aquest desig de conèixer i de saber. Representen també un element poètic més dins del text literari que serveix per despertar més sensacions i sentiments en el lector. La música resulta impactant, ara per reforçar sentiments, ara per despertar inquietuds. Els canvis constants de paraules, la mobilitat del poema, evoca aquesta sensació d’element viu i dinàmic i, a més, i contràriament al que molts podrien pensar, provoca un estat de concentració en la lectura atenta del poema.
En tercer lloc, i relacionant-lo amb l’anterior, la poesia digital, a causa de la suma de llenguatges que comporta, fa que el lector hagi d’estar molt més atent, molt més obert i predisposat a rebre els diversos impactes sensorials que li estan arribant. La suma de llenguatges obliga també a una exploració més detinguda i a una relectura gairebé obligada.
Finalment, crec que els elements audiovisuals són, alhora, també elements poètics, ja que, en ells mateixos, evoquen símbols i metàfores i configuren un ritme al poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada