La immersió lingüística va ser l'estratègia més adequada i eficaç en la implantació del model d'escola catalana en llengua i continguts. Hauria estat un greu error separar els infants per raó de llengua. La immersió ha permès facilitar a tots els nens i nenes d'aquest país dels mateixos instruments culturals i lingüístics, per tal que es puguin desenvolupar amb les mateixes possibilitats, independentment de la seva llengua familiar.
La lectura de la sentència del Constitucional contra l'Estatut confirma que tot plegat pot tenir un abast molt més important del que ens podíem pensar en un principi, o del que ens van voler fer creure els nostres polítics. Així, el mes de desembre, el Tribunal Suprem Espanyol, en base a aquesta sentència del Constitucional, imposava a la Generalitat l'obligació de garantir l'ensenyament en espanyol com a llengua vehicular "en tot el procés educatiu" als centres públics. Significa això el p`rincipi de la fi de la immersió lingüística?
Quan el Constitucional va emetre la seva sentència contra l’Estatut, bona part de la nostra classe política ens va dir que no enns preocupéssim perquè no s'havia retallat res d'important. No obstant aquest opitimisme, pel que estem veient, la sentència contra l’Estatut pot desencadenar una allau de sentències adverses pel fa a la llengua.
Fa uns mesos, el Tribuna Superior de Justícia de Catalunya deixava sense efecte set articles per al reglament d'ús del català, pel que fa a l'Aujntament de Barcelona, i dinou més en el cas de la Diputació de Lleida. Hi ha també diversos recursos d’inconstitucionalitat que esperen sentència: la Llei del cinema, la del Codi de consum, la Llei d’acollida, la pròpia Llei d'Educació de Catalunya...
Tots aquests recursos es basen en la sentència contra l'Estatut, en què un dels aspectes que en surt més malparat és la qüestió lingüística. Per exemple, la exDefensora del Pueblo, en el seu recurs contra la Llei del Codi de Consum de Catalunya argumentava que la seva decisió "és coherent amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut" i va remarcar que "l'administració no pot establir la utilització del català en les relacions entre particulars que es realitzin en un establiment comercial perquè no existeix llengua de preferència."
En aquests darrers temps en què l'economia sembla dominar-ho tot, sovint se'ns parla de temps difícils. Segur que sí, però també s'acosten temps molt difícils per la llengua catalana. El procés involutiu està en marxa des de fa temps i les escasses conquestes que hem pogut obtenir en aquestes darreres tres dècades es troben en una clara situació de perill.
Caldrà treballar i molt per fer front als atacs de tot tipus que ja s'han començat a desencadenar. Caldrà que la societat civil catalana es mantingui amatent i unida al màxim per combatre els enemics de la llengua catalana, que ho són també de Catalunya. És la societat civil la que haurà d'empènyer els nostres polítics perquè també sàpiguen mantenir-se ferms en la defensa dels nostres drets nacionals, cultural i lingüístics.
Només cal escoltar l'Aznar parlant de retallades autonòmiques (esgrimint la crisi com a excusa) i al president Zapatero que també parla de coordinar la despessa autonòmica. Jo crec que cal demanar ja valentia politica al nostres representants (sembla que si no no en tenen prou)i començar a ensenyar les dents, pequé la invasió de competencies i les sentencies de TC no s'aturaran.
ResponEliminaCal actuar ja. El com, jo el tinc clar.
Ricard Oliveras