JOAN SOLÀ (2) O... LLENGUA ÚTIL I NECESSÀRIA

Joan Solà, el lingüista viu més important que tenim al país, és, a banda d’un gran professional, un lluitador incansable per la llengua i pel país.

El desembre de 2006, arran del decret de la tercera hora de castellà, escrivia un article a l’AVUI que titulava: Plantem cara. L’escrit es podria molt bé resumir en un dels fragments:

Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble. Tots els governs espanyols han sigut enemics nostres.

Aquesta frase demostra com és d'impossible desvincular la llengua de la política, no és debades que parlem de Llei de Política Lingüística. Qualsevol govern que estigui en contra que la llengua catalana pugui desenvolupar-se com a llengua d’ús habitual i necessària per viure als Països Catalans, és un govern enemic.

Més encara... Qualsevol estament, partit o agrupació política, qualsevol entitat o persona individual que doni suport, ja sigui per acció o per omissió, a aquesta política d’agressió contra la llengua catalana, és també el nostre enemic.

Prou doncs, de donar corda al català, campanya que Joan Solà blasmava en el seu article, o d’encomanar-lo com si es tractés d'una grip nova qualsevol. Prou doncs, que l’aprenentatge del català sigui vist només com una riquesa cultural o, en el millor dels casos, com un certificat de nivell que ens servirà per presentar-nos a alguna oposició o potser per millorar professionalment en determinades feines. Un certificat que després deixarem en un calaix sota un munt de papers que mai mirem perquè mai necessitem.

Cal establir les bases polítiques imprescindibles perquè la llengua esdevingui necessària. Diu Joan Solà: si sense la llengua tens dificultats per viure i per treballar al país, llavors anem bé.

En una entrevista que li van fer abans que li fos atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes manifestava que els sociolingüistes (els únics experts en el tema) ho tenen molt clar: una llengua només se salva si és útil i necessària. I afegia: els immigrants que es matriculen a cursos de català són, en certes conurbacions, el 3%. I al cap de 15 dies s'han reduït a l'1%. Perquè ja s'han olorat que allò és una estafa. Si el país està debilitat ja fa segles, doncs això la gent ho capta.