Acompanyant una felicitació de Nadal, he rebut uns versos que comparteixo amb vosaltres:
Mirem enrera i ens divisem llunyans.
Com si fóssim altres.
Com si fóssim altres.
Veiem aquells pantalons curts…
aquelles trenes…
aquell fred a les mans.
Recordem pares… avis…
Que ens semblaven immortals.
I aquell tió a les golfes,
que entre pols i teranyines ens estava esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada