Els enemics del català estan sempre actius i bel·ligerants. Ara, de nou, el PP llença els seus dards enverinats sobre la llengua catalana i, de retruc, sobre Catalunya i els Països Catalans. Coneixedors que és un tema que els dóna vots i que un bona part del personal que integra les Espanyes es mou en aquest sentit, ha donat carnassa a la fera. Diu que, si guanya, farà una llei per garantir l’ús del castellà a tot el territori de l’Estat espanyol... Carai! Que no ho garanteix ja la “Constitución espanyola”! Clar que és veritat que, com ja ens han repetit una i altra vegada, el castellà està perseguit, a Catalunya. Només cal anar pel carrer, escoltar i donar un cop d’ull. La persecució i la manca d’ús del castellà es fa visible ostensiblement arreu del territori.
El més preocupant és la segona part del discurs el PP: "Cal defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà en totes les etapes de l'educació”. Això significa una declaració de guerra en tota regla contra la immersió lingüística. Aquest és ara el seu principal objectiu. Després de torpedinar el ja migrat Estatut, ara els atacs aniran contra la Llei d’immersió lingüística. Cal que estiguem preparats perquè, en aquest aspecte, poden trobar bons aliats a Catalunya... i no tots són del PP ni de dretes. Hem pogut sentir ja algunes crítiques al procés d’immersió des de veus autoanomenades “progressistes”.
“Catalunya: una nació d’Europa?” és el títol d’una conferència pronunciada per Hillary Gardnera la Universitat de Nova York. La seva intervenció acabava així: “Potser el que més costa d’expressar amb claredat és l’amor que es pot arribar a sentir per un lloc que només viu en l’experiència de la seva llengua i la seva tradició, i que alhora cap repressió ni cap burla política no ha pogut fer desaparèixer”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada