T'he conegut sempre igual com ara...Honor i record als lluitadors per la llibertat.
Som molts més dels que ells volen i diuen...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ANC
Entrades populars
-
Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat (Pere March) Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols rec... -
Som davant d'un nou any. El 2011 serà, entre molts altres, un aniversari: es compliran 20 anys de la mort de Montserrat Roig. Montserra... -
Avui celebrem una fita històrica: La Vanguardia, després de 130 anys de la seva fundació, apareix en la llengua del país on va néixer. Cal ...
Un marxista-leninista defensor de les llibertats ?? no em facis riure que ja no ens mamem el ditet.
ResponEliminaCal tenir molt en compte la trajectòria personal i política d'homes com en López Raimundo, així com el temps que els va tocar viure. No cal mamar-se el dit per saber que el marxisme-leninisme no és precisament un defesonr de la llibertat en abstracte. És culpable, en molts llocs del món, de , precisament, manca de llibertat.
ResponEliminaAra bé, durant els primers anys del franquisme, els més negres,el PSUC va ser pràcticament l'única referència en la lluita antifranquista. De la mateixa manera, també ho va ser poc després el sindicat CC.OO. En aquestes plataformes, que lluitaven per la llibertat que en aquells moments negava el franquisme, hi havia homes i dones d'ideologia diversa, no tots marxistes-leninistes.
Segurament estic molt lluny de la ideologia política -i en molts altres aspectes- d'en López Raimundo, això no treu que li reconegui el paper de lluitador antifranquista i per les llibertats d'aquest país.
Si ara vivim, amb tots els peròs que calguin, en una democràcia és, en bona part, gràcies als homes i dones que durant aquells anys van arriscar, i molts fins i tot van perdre, la vida i la llibertat...I López Raimundo en va ser un... Honor i record, doncs, per a ell.
1- si l'objectiu era treure en franco i instaurar una democràcia-socialista de formes, fracàs total, va morir al llit 40 anys després i vivim en una partito-cràcia economico-liberal de fireta.
ResponElimina2- ok era anti-franco, però era pro que? pro bloc de l'est i el seu sistema. Seria com dir estic contra hitler però posaria en mussolini. Com a mínim la cupula del partit pensava així. Que segur que no tots els seus votants.
3- Que s'ha fet del seu partit ?? jo no existeix ho s'avergonyeis de les sigles PSUC/PCE i es presenta amb un ambigu Iniciativa o EU. Renuncia total a la ideologia. Rectificar és de savis però canviar tota la casa és per retirar-se.
4- Duran la revolució catalana quanta gent es va carregar o ordenar o fer la vista grosa del bàndol republicà, nin, comorera per exemple ?
5- Ha condemnat mai el regim sovietic o la invasió d'aganistan ?
6- Ja es hora que comencem a dir les coses pel seu nom de feixistes/totalitaris hi ha de dretes i esquerres.
Jo només uso la coherencia per valorar els fets històrics. I són aquests associar el PCE/PSU amb alguna cosa que es digui llibertat i fermesa ideologica no té ni cap ni peus.
Si el seu partit defenses el de sempre encara mereixeria un respecte però ni això.
Si tenim "democràcia" és pq el dictador la va dinyar i la oligarquia va creure que amb un regim constitucional a mida aniria millor per fer diners. No per una gloriosa victoria de la resistencia.
soc el de abanç
Durs i contundents arguments... Alguns difícils de contradir (actuació dels comunistes durant la Guerra Civil... (i no només els comunistes!)la invasió d'Afganistan... l'estalinisme equiparable a feixisme...).
ResponEliminaUn parell de coses només...López Raimundo va deixar de militar al PSUC precisament per diferències amb les noves orientacions de la cúpula dirigent. É dels pocs, doncs, que es va mantenir fidel als seus ideals. I, malgrat que en Franco va morir al llit i que, evidentment, no va existir cap gran victòria, vull creure que la quantitat de persones que durant el règim van enfrontar-s'hi directament o indirecta, que van patir repressió i presó, també van ajudar que la situació no es perpetués durant unes quantes dècades més.