EL PAÍS DELS ESVORANCS (VII)

Ahir, en aquest nostre país dels esvorancs, mentre ja ha passat un mes de l'aturada de Rodalies i mentre es produïa un nou esvoranc, aquest aeri, al sostre de l'estació de Sants, Artur Mas ens presentava la seva "casa gran del catalanisme". Carregat de bones intencions ens diu que cal apostar pel "dret a decidir"... correcte... però què entenem amb aquest eufemisme? Autonomia..? Federalisme...? Continuar com estem...? Estat associat...? Independència...? Potser seria bo que ens deixéssim de romanços i diguéssim clarament cap a on volem anar.

Mentre que els que tenen por de la llengua, perquè saben que darrere hi ha també l'esperit, preparen la seva estratègia per acabar amb la immersió lingüística, una de les poques eines amb cara i ulls del procés de normalització, mentre ells s'esmolen les ungles, el president de la Generalitat, senyor José Montilla, feia mans i mànigues en un programa de TV1 per tal de sortir-se de preguntes relacionades amb el doble càrrec de la seva esposa o el perquè, un socialista com ell que no es cansa de cantar-nos les excel·lències de l'escola pública, porta els seus fills a l'escola privada. Per cert... si la Catalunya real és la que estava representada pel públic preguntaire, estem ben arreglats!

Mentre tot això passava, a Madrid, un jutge coartava els drets lingüístics d'uns ciutadans catalans, intentava obligar-los a expressar-se en castellà, els negava un traductor i acabava passant totalment d'ells i del judici i, cas insòlit, emetia una sentència condemnatòria sense haver entès (almenys això és el que va dir) el que deien els acusats.

D'esvoranc en esvoranc fins a l'esvoranc final...