Nous esvorancs...
La Fundació Jaume Bofill ho ha anunciat: Catalunya és a la cua en qualitat de l’ensenyament. Si girem la vista enrere, només hi trobem Extremadura i Canàries, a nivell de l’Estat espanyol, i Malta i Portugal, si ens situem a nivell europeu.
Un 34% de la població d’entre 18 i 24 anys abandona els estudis abans d’hora (mitjana espanyola, 30%) i la diferència entre el fracàs escolar a l’escola pública i la concertada és de 20 punts percentuals, desfavorables, evidentment, a l’escola pública. Les diferències entre escola pública i privada o concertada cada dia augmenten més.
Què està passant? Les escoles es troben amb infinitat de problemes a resoldre: l’allau d’estudiants d’origen estranger; un sistema escolar que sembla haver abolit el suspens i que permet que l’estudiant vagi passant cursos sense assolir els coneixements necessaris; un descrèdit de la imatge del mestre que a hores d’ara poca gent respecte, començant pel mateix alumnat; un pèrdua total de determinats valors com l’educació, el civisme, la responsabilitat i... la disciplina.
També, però, hi ha altres condicionants que s’hi afegeixen. No hi ha prou diners. El sistema de finançament regit des de la “capital del reino” ens ofega també en aquest àmbit. Pot fer més la Generalitat amb el que té? No ho sé. La realitat és que al País Basc el govern destina 5.000 euros l’any per estudiant. A Catalunya, 3.500.
Sempre ens quedarà l’opció Montilla. El president porta els seus fills a l’Escola alemanya. Una escola d’elit i, evidentment, amb forts continguts teutons i molt poquets, per no dir gens, de catalans. Com ell mateix va dir: “aquesta és una opció personal que tothom té (!)”. Tothom, és clar, que guanyi un sou com el de la família Montilla que, com molt bé sabem, es correspon, euro més, euro menys, amb la mitjana que cobrem els ciutadans d’aquest país.
Gran resposta i gran alternativa -a l'abast de tothom- la que ens ofereix el màxim representant del país, el nostre estimat president Don José Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada