Era el matí de Nadal. Un sol esplèndid lluïa sobre Barcelona. Joan Pagès era enterrat en la seva Catalunya i el fet de no haver deixat els ossos a l'escala de la mort de la pedrera de Mauthausen; en fet de no haver estat 'gasejat' com el jove comunista Manolo Salvadores; el fet de no haver estat 'científicament' assassinat com el militant del POUM Pere Vives; el fet d'haver resistit, sortir viu de l'infern, tornar a la seva terra, organitzar la denúncia permanent del feixisme, assistir a la llarga agonia del feixista Franco, votar en unes eleccions democràtiques..., tot això constitueix la victòria de Joan Pagès i Moret, empordanès que un dia els nazis reduïren a un número i a un triangle blau per tota senya d'identitat. I ell ho va vèncer tot, recuperant els noms, la pàtria i el dret a viure.
(30 de desembre de 1978."
(Del llibre Cròniques de comiat)
(Del llibre Cròniques de comiat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada