JO TAMBÉ HI ERA. 30 ANYS D'UNA PANCARTA

Dilluns passat, mentre veia el programa Àgora que entrevistava Pere Pugès i Carme Forcadell, membres del secretariat de la recent constituïda Assemblea Nacional Catalana (ANC), va aparèixer una fotografia i un subtítol a la pantalla que m'ho va fer recordar.

Era el 14 de març de 1982. Feia poc més de 3 mesos de les detencions dels principals dirigents de l'IPC, entre ells, com molt bé recordareu alguns, Marcel Casellas. Feia poc s'havia promulgat la tristament famos LOAPA, que no era més que una llei producte del cop d'Estat del 23F i que era una mena de "basta!" de les forces nacionalistes espanyoles perquè -pensaven- que s'havia anat massa lluny pel que feia a les autonomies.

Aquell dia, les forces polítques catalanes (sobretot CiU) amb la clara absència i el silenci traïdor del PSC-PSOE, havien convocat una manifestació contra la LOAPA. L'independentisme d'aleshores va voler ser-hi present i fer sentir la seva veu.

En Josep Maria Cervelló, militant independentista, ho explica molt bé i amb molt de detall en el seu bloc:

"[...] la pancarta reapareixia al Passeig de Gràcia on arrencava la manifestació contra la LOAPA. Darrera de la pancarta s’anà organitzant tot l’espai independentista, en primer terme els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans amb les seves pancartes, darrera les diferents organitzacions sectorials i els partits IPC i PSAN."

El governador civil d'aquell temps, Jorge Fernández Díaz (us sona el nom?) va ordenar la detenció dels dirigents de l'IPC que estaven darrera la pancarta: Carles Castellanos, Ramon Pelegrí, Eva Serra, Teresa Lecha, Blanca Serra i Mait Carrasco van ser detingudes i empresonades durant un mes. El Sr. Jorge Fernández va aplicar-los una nova llei que es deia de "defensa de la democracia" creada després del 23F.

Recordo la gran campanya de suport que es va organitzar al carrer sota el lema de "jo també hi era".

A mi, que també hi era, la fotografia m'ha fet recordar, com diu en Josep Maria al seu bloc: "[...] aquells dies i m'han vingut ganes d'explicar-los, perquè no és cert que tot ha començat el 2009 a Arenys de Munt i convé tenir memòria d'aquells temps "democràtics" en que et podien empresonar per portar una pancarta que digués Independència."

Sí.... no tot va començar a Arenys de Munt... per això, l'altre dia a l'assemblea constituent de l'ANC es va recordar que no som res més que els hereus de tants i tantes patriotes que durant segles han lluitat per la nació catalana. L'ANC és hereva de la lluita i de la resistència catalana al llarg de la història. Molts i moltes patriotes no han pogut veure el dia d'avui. Alguns són persones anònimes per a molta gent, però molts són coneguts i estimats per molts de nosaltres. Ells i elles -com els de la pancarta del 14 de març de 1982- han estat els que han anat posant els fonaments de l'independentisme actual.

Avui, que tot sembla més fàcil, és bo, necessari i obligat recordar-ho.