11 de setembre de 2012. Dos milions de persones, el 28% de la població
total del país, marxen sobre la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya,
responent a la convocatòria de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una
manifestació massiva, unitària, democràtica i pacífica que va ocupar els
carrers de Barcelona amb una sola consigna: "Catalunya, nou Estat
d'Europa" un clam unànime a favor de la
independència.
La manifestació va ser el detonant que tots esperàvem i el president de la
Generalitat, Sr Artur Mas, ha convocat eleccions anticipades per al proper 25
de novembre. Les seves paraules van ressonar de manera contundent proclamant la
seva intenció de celebrar un referèndum d'autodeterminació durant la pròxima
legislatura, tot afegint-hi: "tant si l'estat espanyol ho permet com si
no".
L'ANC ha aconseguit la seva primera gran victòria, una victòria que és la
suma de les diverses batalles que, amb el suport incondicional de la majoria
del poble català, ha hagut de lliurar, durament, però amb èxit. L'ANC ha
aconseguit en pocs mesos situar la independència de Catalunya al centre del debat
polític, ha concentrat un 28% de la població catalana en l'exigència d'un nou
estat independent per al país, ha emplaçat els polítics, al govern català i el
mateix president de la Generalitat perquè liderin el camí cap a la
independència.
Hem d’entendre els properes eleccions com a plebiscitàries. Del resultat en
dependrà la futura composició del Parlament que ha de ser clarament favorable a
iniciar el procés d’independència de Catalunya. El Govern que en sortirà
escollit haurà de comandar el procés i això no serà una tasca fàcil. Davant seu
tindrà bàsicament dos camins:
En primer lloc, el Parlament pot proclamar de manera unilateral la
independència de Catalunya. En aquest cas el referèndum seria una acció
posterior que serviria perquè el poble català ratifiqués la decisió del seu
Parlament.
L’altre camí, no exempt de fortes dificultats, seria el de convocar abans
de res el referèndum d’autodeterminació. Aquí toparíem amb la negativa per part
de l’Estat espanyol. Una negativa fonamentada en les lleis actuals; això vol
dir que el Govern català hauria de trencar la legalitat espanyola si volgués
convocar el poble a referèndum.
Una tercera via seria la de recórrer a la Unió Europea. Demanar-ne l’empara
per poder celebrar aquest referèndum sota control de la comunitat
internacional.
Sigui quin sigui el camí decidit pels polítics, l’Assemblea Nacional
Catalana (ANC) ha de continuar la feina basada en uns objectius estratègics
clars i ben definits:
- Consolidar la majoria social favorable a la independència, elaborant el discurs necessari per aplegar als que encara no estan convençuts. Am és, caldrà donar prioritat a aquelles zones del país on, per la seva composició socioeconòmica-cultural haurem d’abocar-hi més esforços.
- Elaborar un punt programàtic referit molt clarament al procés d’independència, que haurem de proposar a tots els partits perquè el recullin ens els seus programes electorals.
- Encomanar a les Assemblees Sectorials de l’ANC la dinamització del debat sobre les estructures bàsiques del futur nou Estat català.
- Obtenir el màxim suport internacional possible.
- Preveure i estructurar les accions de mobilització i conscienciació que puguin ser necessàries.
Hem avançat molt. Encara, però, ens falta un llarg camí per recórrer.
Sobretot, estem molt lluny encara de tenir el suport internacional que
necessitem. La unitat interna i l’àmplia majoria social favorable ens han de
permetre anar construint les complicitats externes que ens han de portar al
reconeixement internacional quan declarem la nostra independència.
Sabem que, històricament, tenim dos grans adversaris interns: d’una banda,
la relaxació que sovint experimentem després d’aconseguir alguna gesta
important i, d’altra banda, la desunió i l’enfrontament.
Cal que sapiguem ,mantenir-nos en aquesta línia de tensió col·lectiva. Cal
no abaixar la guàrdia en cap moment. No ens podem permetre cap mena de
relaxació ni individual ni col·lectiva.
Cal mantenir la unitat d’acció, aconseguida aquest 11 de setembre, entre
les nostres institucions i la societat civil. Ningú pot ja rebaixar els nostres
objectius ni tampoc alentir-ne el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada