ELECCIONS AL PARLAMENT I INDEPENDÈNCIA (2)

Més reflexions... Per primera  vegada, CiU ha guanyat al  PSC en unes eleccions a Esplugues. CiU  6.180 vots; PSC 5.372. Ha passat el mateix a nivell del Baix: CiU 105.142; PSC 77.187.

"Sense Convergència no hi ha independència", aquest és el crit que vaig sentir a alguns simpatitzants de CiU en la manifestació del 10 de juliol... no ahir, 28 de novembre. Simptomàtic...

La frase és de les més realistes que s'han pronunciat darrerament. La independència només pot arribar amb la suma de voluntats i d’esforços, però també amb la suma de gent i, sobretot, amb la suma de vots de les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya. Seixant-vuit diputats és, segons algunes forces polítiques, la xifra necessària per proclamar de manera unilateral la independència de Catalunya. L'objectiu és arrossegar dirigents i vots vers aquest projecte. Qui s’hi pot acostar? ICV? És possible, però encara no fem res... L’única via de sortida és l’acostament entre ERC, ICV, CDC i els sectors catalanistes del PSC.

 

Aquí, penso, rau un dels principals errors comesos per ERC i que tan durament ha castigat el seu electorat: la reedició del tripartit. Si el primer tripartit, malgrat les veus discordants, es podia arribar a entendre, pocs militants i, encara menys, pocs simpatitzats d'ERC van entendre la constitució del segon i la investiudra del Sr. Montilla amb els vots independentistes.

 

ERC s'enfonsava i ningú dels que podien posar-hi els remeis adequats semblava adonar-se'n. En aquest mateix bloc, ja fa més de 2 anys escrivíem, a  l'entorn del Congrés d'ERC celebrat el 7 de juny de 2008 que "el Congrés posa en mans dels militants quin  és rumb que ha de seguir el partit i quins han de ser-ne els caps visibles que conduiran la nau [...] L’endemà del dia 7, siguin qui siguin els que “manin” a ERC, han de començar una nova ruta de navegació que ens permeti sumar i sumar i sumar... Si no, la història s'acaba i, sap greu, però... “vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte....”

 

El conte protagonitzat per ERC sembla, doncs que s'ha fos i que caldrà una reflexió profunda per tal d'extreure les conclusions adequades que permetin, si és possible, que ERC torni a ser el referent de l'independentisme parlamentari.