El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès finalment un veredicte i s’ha pronunciat sobre la legalitat del model lingüístic de l’escola catalana. La sentència, malgrat donar la raó als demandants, valida el caràcter general del català com a llengua vehicular de l’ensenyament.
La sentència la podríem considerar com a bona, ja que garanteix el procés d’immersió lingüística a l’escola catalana; tanmateix no resulta del tot tranquilitzadora. El TSJC acaba deixant una porta entreoberta a possibles noves demandes d’excepció –i de desestabilització- per part de famílies que, com les tres demandants origen de tot aquest batibull, puguin seguir el camí ben senyalitzat que els marca aquesta sentència.
Aquesta mena “d’escolarització a la carta”, a la qual tenen dret des d’ara les tres famílies demandants, ja està prevista en les lleis i la normativa vigent. Des de sempre, es permet una excepcionalitat en la primera escolarització, sempre, això sí, temporal perquè l’objectiu és que els alumnes que es trobin en aquesta situació puguin incorporar-se, tan aviat com sigui possible i en les millors condicions, al sistema general, en igualtat amb tota la resta de companys i companyes d’aula.
Representa una autèntica paradoxa el fet que tres famílies puguin arribar a desencadenar tot aquest procés jurídic, tot posant en una greu situació l’escola catalana i el seu model lingüístic, mentre al País Valencià hi ha milers i milers de demandes d’escolarització en català que no són ateses i els fills d’aquestes famílies es veuen obligats a escolaritzar-se en castellà.
Darrere de tot aquest procés que hem viscut i patit durant aquests mesos, no hi ha cap objectiu pedagògic ni tan sols de preocupació d’uns pares per l’escolarització dels seus fills. Darrere de tot això només hi ha una posició ideològica i política de determinades forces enemigues de la normalització lingüística i disposades al que sigui, fins i tot a trencar la convivència i la cohesió social, per atacar la llengua catalana en un dels pocs àmbits on compta amb un espai favorable.
L’escola catalana i el seu model lingüístic és un model d’èxit contrastat a nivell europeu. Un model que treballa per la igualtat d’oportunitats entre tot l’alumnat. Un model que és garantia d’èxit i que, a més, compta amb un amplíssim consens social.
Reclamem, doncs, al nostre Govern que no es faci cap pas enrere en aquest tema i demanem a tota la societat, especialment a la comunitat educativa, que es mantingui ferma i decidida per mantenir i millorar aquest llegat pedagògic de qualitat, de país i de convivència que hem construït des de l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada