La pols dansa abans de convertir-se en cendra,
pensà, tot girant la cara cap a l’altre costat.
No volia veure el raig de sol. No volia veure el paravent.
Costava de pujar-hi, no hi havia aire, panteixava.
Ja no tenia el cor als peus, només al cervell.
Recordar. Recordar una paraula. Si no, moriria
Avui, fa 20 anys que ens va deixar Montserrat Roig.
El fragment que acabeu de llegir pertany al seu recull de contes El cant de la joventut, publicat el 1990, un any abans de la seva mort. El cant de la joventut és un recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el sexe, la memòria i l'oblit.
Podeu reviure'l i recordar la Montserrat Roig en els cinc articles que vam publicar a finals de desembre de 2010.
Recordar... això intentem amb aquests homenatges conjunts, oi?
ResponEliminaGràcies per participar un cop més!