Avui fa 10 anys de la mort de Ramon Barnils. Un home que feia periodisme d'investigació (N'hi ha un altre?- acostumava a respondre...).
Barnils era un home tremendament molest per al poder. Tenia un gran esperit crític i una insubornable passió per uns Països Catalans lliures. Malgrat haver treballat per als més importants rotatius catalans, va ser a la ràdio on va desenvolupar la feina potser més coneguda pel públic. "La Mercantil radiofònica" (Quim Monzó, Jordi Vendrell i Ramon Barnils) i el seu exitós programa "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico". L'orquestra i Postres de música van ser les seves tertúlies d'actualitat política els dies feiners, a l'hora del cafe`.
En el seu record i com un petit homenatge, em plau reproduir un article seu, extret de l'hemeroteca Ramon Barnils, del més de febrer de 2000, fa ja més d'11 anys. El titulava "Constitució i allò":
Segons La Vanguardia, el candidat a governar Espanya, Almunia, va dir literalment, i en un acte preelectoral en què de sis-centes cadires dues-centes eren buides, que "cada espanyol té dret a parlar en la llengua que s'estimi més, sense veure's coartat o sotmès per ningú pel fet de parlar en català, en euskera, en gallec o en allò que vulgui".
En canvi la constitució espanyola diu a l'article 3: "1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. 2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts."
Enllà del mal gust de dir-ne "allò", de la seva llengua, Almunia no se sap la constitució. Lògic, ben mirat: no és per a ells, sinó per a nosaltres. Ells en tenen prou amb l'article 8: "Les forces armades (...) tenen com a missió defensar la integritat territorial d'Espanya''. La resta, llenga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada