Iniciem el viatge pel poema i podem observar com els mateixos versos amplien el seu propi significat inicial. Es produeix una expansió, un desenvolupament de les paraules que amplifica el missatge inicial, encara intrigant, encara ple de dubtes i inseguretats.
El darrer vers del primer poema ens ofereix, però, una mica de llum. Quan la darrera paraula explosiona en una amplificació de significats, ens adonem que hi ha més poemes, més sentits, que no tot és tan, aparentment, simple.
Explorem intensament, doncs, el poema. L’autora ens planteja “un joc” en què cal descobrir els elements ocults. Ens envia missatges textuals i musicals perquè puguem avançar en la nostra navegació.
La poesia amaga “un secret” que cal cercar en un nivell més profund de significació. Cal cercar la interpretació, la descodificació del missatge. Una interpretació que no serà única, estàtica, inamovible, sinó que serà lliure i en etern moviment.
La poesia digital, ens recorda l’autora, és, si cap, més lliure encara: “but files free”...
Els “secrets” no són tals si sabem trobar les imatges literàries, les metàfores, els símbols que ens han de servir per a la creació poètica. Els “secrets” són, doncs, arreu i són els elements poètics que ens permetran transmetre sentiments i emocions.
Anem més al fons, encara, del poema. Se’ns obre un segon nivell de lectura, un segon nivell de significat en què el poema inicial desapareix i se’ns mostra un nou i definitiu poema que ens desvetlla els interrogants, que ens aclareix els dubtes inicials.
La clau es troba en la paraula “simpler”. Tot és més senzill...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada