BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

23.3.11

LES AVANTGUARDES (2. Charles Baudelaire)

Charles Baudelaire és el primer que sap extreure bellesa d’on aparentment no n’hi pot haver, del Mal, i que obre una via estètica al sofriment. El títol del seu recull poètic més conegut prou sembla indicar-ho: Les Fleurs du Mal. El substantiu flors, eminentment associat a la bellesa, és complementat per l’adjectiu mal. Una dualitat, doncs, que ens evoca l’Spleen (un sentiment de fort regust amarg) i l’Ideal.

Baudelaire ens diu en el seu escrit Le gouvernement de l’imagination : Tal com la imaginació ha creat el món, també és ella el que el governa. i afegeix: una imaginació que no és només fantasia, sinó més aviat una imaginació creativa.

Diu que totes les coses es troben expressades constantment per analogies recíproques, perquè Déu va conferir el món com una complexa i indivisible totalitat . Un univers visible que no és res més que un magatzem d’imatges i de signes als quals la imaginació els donarà un lloc i un valor relatiu. Baudelaire deia que manejar amb saviesa una llengua és practicar una espècie de bruixeria evocativa. Aleshores és quan el color parla, amb una veu profunda i vibrant.

Un univers de símbols extrets de la Natura. Un univers de símbols només perceptible per a les ments i els ulls sensibles. Un univers de símbols que, passats pel filtre de la imaginació de l’artista, esdevindran una visió i un missatge únic. Una visió, un missatge que el poeta ens farà arribar, sobretot –però no únicament-, a través del llenguatge poètic. Un missatge, una visió que es trasllueixen en una poètica precursora del simbolisme i que té la seva carta de presentació en el sonet Les correspondances, del recull Les Fleurs du Mal. El poema Correspondances és el nucli a l’entorn del qual gira tota la poètica de Baudelaire pel que fa a aquest univers simbòlic i a allò que ell anomenava la teoria de les correspondències.

Baudelaire esdevé, en aquest camp de la sinestèsia, un precursor, un mestre per als escriptors que el segueixen. L’escriptor francès Marcel Proust , n’és un exemple destacable. L’ús que aquest escriptor fa de l’analogia i, més concretament, de la metàfora ens transporten a la teoria de les correspondències de Baudelaire. Un altre bon exemple, n’és el poeta Arthur Rimbaud , precursor del simbolisme francès, i més concretament en el seu poema Les voyelles en què el poeta “juga” amb els mots, les lletres, els colors tot conferint-los un ampli valor simbòlic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada