En el recull Vint-i-set poemes, podem veure el Brossa de l’antipoesia, de la poesia sintètica, de la poesia de la quotidianitat. El Brossa que busca la senzillesa del llenguatge col•loquial, de la vida diària, de les coses i els fets quotidians. El Brossa que, com deia Arthur Terry: “revela un paisatge que, més que vist, ha estat penetrat per la imaginació.”
Tot un món esquematitzat en les frases i les imatges –aparentment- més senzilles. En el primer poema, on Brossa reflecteix, sintèticament, la vida d’un artista: naixement, estudis, professió i mort. Amb l’ús d’unes poques paraules extretes de qualsevol formulari, Brossa ens ha retratat la vida sencera de qualsevol artista.
Neix a...
Primeres pintures el....
Estudis a l’escola...
Exposicions particulars....
Exposicions de grup...
Mor a la fi de...
En el segon poema, la descripció real, allunyada de qualsevol ideal artístic, d’una pintura.
Matèria grumollosa en indrets mat i en altres brillant o com vitrificada. Tauler negre hermètic amb relleus retorçats d’una muralla. Fons mineral blavós. Empastallament de poc relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.
Les notes familiars, casolanes, que expressen les necessitats més bàsiques de la vida diària, apareixen en els poemes 4t, 8è, i 24è.
Plom de plom
Et deixo 150 francs 50 dels quals són
En moneda petita perquè em fa nosa
Si el vi i l’oli s’acaben digues-m’ho
L’ús del llenguatge administratiu en l’esquema d’una fitxa que ens identifica i ens assenyala a tots, en el poema 18è. Una postal familiar en el poema 19è.
La descripció d’un ambient intern i, a la vegada, d’un d’extern, en només tres versos, en el poema 5è. Una exposició, un quadre, el títol, en el poema 6è. L’actuació d’un transformista (potser Fregoli) en el poema 12è.
La transició al que seria més tard la imatge visual en el poema 13è.
Un vidre
i un botó petit
Aquesta poesia de la quotidianitat és present també en altres poemes de Cappare. Les frases, en cursiva, que el poeta introdueix en els diversos versos i que podrien atribuir-se a l’estimada, són en el fons una mostra del llenguatge diari, de la quotidianitat. El poema Coral aplega en la primera part, Episodi, un ampli recull juxtaposat de frases col•loquials i quotidianes a les quals el poeta dóna resposta en la segona part, Cor. Un poema similar a aquest és Estudiada festa en què el poeta –o la seva estimada- formula preguntes i expressa respostes agrupades entre sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada