DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA...?

Som a un pas que Catalunya es constitueixi en Estat independent.

Durant el mes de març o d’abril, el ple del Parlament debatrà la proposició de llei de declaració d’independència presentada per SI. (Si teniu una mica de temps, feu-li un cop d'ull; és interessant.) És a dir, només dependrà dels nostres diputats i diputades perquè, com apunta la proposició de llei: “El Parlament de Catalunya és el representant democràticament elegit del poble de Catalunya i és el poble de Catalunya l’únic titular de la sobirania nacional. “

Ja sabem, però, que una vegada més i com sempre, se’ns dirà que no és el moment de la independència, que hi ha altres prioritats.

Mai sembla ser el moment...

Això em porta a recordar els eufemismes (Mot o locució d’expressió suau, atenuada, en lloc d’un de dur, inconvenient o desplaent) que els nostres polítics acostumen a fer servir a l’hora de parlar d’independència:

Començarem per nacionalisme. Segons les estadístiques, hi ha una majoria de diputats i diputades que es proclamen nacionalistes. Només cal anar al diccionari per localitzar-ne el significat exacte d’aquesta paraula: Ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació.

Després tenim els sobiranistes, els que treballen per la sobirania: Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.

Evidentment també hi ha els autodeterministes, o partidaris del dret a l’autodeterminació: Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític.

Després podem trobar els partidaris del dret a decidir: Prendre el partit definitiu de fer quelcom.

I és clar, també tenim els reis de l’eufemisme amb frases carregades d’imaginació com la pluja fina, el patriotisme social o ja darrerament la transició nacional.

S’equivoquen els diccionaris normatius? O, potser, els nostres parlamentaris i polítics no han aprovat el nivell elemental de català i confonen el sentit de les paraules?

Nosaltres, que utilitzem un lèxic molt més senzill, ens diem simplement independentistes; Partidaris de la independència política.

O també estem fent servir un eufemisme i en el fons som separatistes?: Opinió, partit, de qui es vol separar de l’estat del qual forma part per esdevenir independent.