Per a aquest viatge, no calia córrer.... la dita em sembla força ben aplicada a dos fets que s’han produït a cavall entre el desembre de 2010 i aquest mes de gener de 2011.
El naixement i posterior desenvolupament del Cercle Català de Negocis (CCN) em va semblar una molt bona idea que, a més, quallava de manera ferma en la societat catalana. Els seus estudis, del tot seriosos i d’una gran rigorositat, feien reflexionar molt gent d’aquest país. Una entitat formada per gent de gran valua professional que llençava un missatge clar i rotund allunyat de qualsevol partidisme i interessos polítics.
Tot plegat, però, se’n va anar en orris després de la divisió del CCN en partidaris –bel•ligerants- de dues determinades opcions polítiques que, per a més inri, s’assemblaven com a dues gotes d’aigua.
L’espectacle va ser depriment: insults i contrainsults; expulsions, dimissions i contradimissions; assemblees i contraassemblees... Cada fracció esgrimia ser la dipositària de la veritat i per tant l’únic i legítim CCN.
Han passat els dies i tot plegat continua sent depriment: ja no tenen seu social i quan cliques el web del CCN t’apareix un missatge (en francès i anglès!) que et comunica que el domini no està disponible.
Passi el que passi amb el CCN a partir d’ara, ja no serà mai més el que era i, pitjor encara, no podrà ser mai el que hauria pogut ser.
Una nova batalla perduda per culpa de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada