ELECCIONS AL PARLAMENT I INDEPENDÈNCIA (2)

Més reflexions... Per primera  vegada, CiU ha guanyat al  PSC en unes eleccions a Esplugues. CiU  6.180 vots; PSC 5.372. Ha passat el mateix a nivell del Baix: CiU 105.142; PSC 77.187.

"Sense Convergència no hi ha independència", aquest és el crit que vaig sentir a alguns simpatitzants de CiU en la manifestació del 10 de juliol... no ahir, 28 de novembre. Simptomàtic...

La frase és de les més realistes que s'han pronunciat darrerament. La independència només pot arribar amb la suma de voluntats i d’esforços, però també amb la suma de gent i, sobretot, amb la suma de vots de les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya. Seixant-vuit diputats és, segons algunes forces polítiques, la xifra necessària per proclamar de manera unilateral la independència de Catalunya. L'objectiu és arrossegar dirigents i vots vers aquest projecte. Qui s’hi pot acostar? ICV? És possible, però encara no fem res... L’única via de sortida és l’acostament entre ERC, ICV, CDC i els sectors catalanistes del PSC.

 

Aquí, penso, rau un dels principals errors comesos per ERC i que tan durament ha castigat el seu electorat: la reedició del tripartit. Si el primer tripartit, malgrat les veus discordants, es podia arribar a entendre, pocs militants i, encara menys, pocs simpatitzats d'ERC van entendre la constitució del segon i la investiudra del Sr. Montilla amb els vots independentistes.

 

ERC s'enfonsava i ningú dels que podien posar-hi els remeis adequats semblava adonar-se'n. En aquest mateix bloc, ja fa més de 2 anys escrivíem, a  l'entorn del Congrés d'ERC celebrat el 7 de juny de 2008 que "el Congrés posa en mans dels militants quin  és rumb que ha de seguir el partit i quins han de ser-ne els caps visibles que conduiran la nau [...] L’endemà del dia 7, siguin qui siguin els que “manin” a ERC, han de començar una nova ruta de navegació que ens permeti sumar i sumar i sumar... Si no, la història s'acaba i, sap greu, però... “vet aquí un gat, vet aquí un gos i aquest conte....”

 

El conte protagonitzat per ERC sembla, doncs que s'ha fos i que caldrà una reflexió profunda per tal d'extreure les conclusions adequades que permetin, si és possible, que ERC torni a ser el referent de l'independentisme parlamentari.

ELECCIONS AL PARLAMENT I INDEPENDÈNCIA (1)

Ja ha passat el 28 de novembre i és l'hora de reflexionar una mica sobre elsresultats que s'han produït ialguns aspectes que, al meu entendre, caldria destacar.

La paradoxa que comentàvem fa uns dies s'ha produït: en el moment més àlgid que viu l'independentisme, els vots per a opcions clarament independentistes  han disminuït en relació a les eleccions de 2006.  És evident que hi ha hagut vot independentista que ha anat a parar a altres opcions i, particularment, a CiU.

Catalunya: L'any 2006 la principal opció indepedentista, ERC, obtenia 416.355 vots. Enguany, la suma d'Esquerra, Reagrupament i Solidaritat és de 360.165 vots. Una pèrdua, doncs, de més de 56.000 vots que han preferit altres opcions polítiques.

El Baix Llobregat: L'any 2006 ERC obtenia 31.553 vots. Enguany, la suma de les tres candidatures és de 24.864 vots. Més de 6.000 vots cap a altres opcions.

Esplugues de Llobregat: El 2006 ERC sumava 1.745 vots. Ahir, les candidatures d'Esquerra, Reagurpament i Solidaritat obtenien 1.357 vots. Prop de 400 vots perduts.

Algunes reflexions: En les successives onades de consultes sobre la independència de Catalunya, més de 500.000 persones van votar sí a la independència. La paradoxa continua, perquè, a l'hora de votar en les eleccions al Parlament, molts d'aquests votants es desentenen de les opcions clarament independentistes i prefereixen votar-ne d'altres que són, no ho oblidem, autonomistes.

En la consulta sobre la independència feta a Esplugues el 20 de juny d'enguany, el sí a la independència va obtenir 2.341 vots. Més de 1.000 persones que estarien a favor d'un Estat català independent han votat, doncs, opcions autonomistes en aquestes eleccions.  

ARA: UN NOU MITJÀ EN LLENGUA CATALANA

Donem la benvinguda al nou mitjà d'espressió en llengua catalana: el diari ARA.

Carles Capdevila, com a director, i un consell assessor format per periodistes com Antoni Bassas, Albert Om i Ton i Soler, seran els encarregats de tirar endavant aquesta nova plataforma d'informació i opinió en català.  La publicació també comptarà amb reportatges i articles traduïts al català d'International Herald Tribune.

El diari ARA ha fet una aposta clara per les noves tecnologie i sembla ser que donarà un fort impuls, entre altres, a l'edició digital.

La priomera portada vol reflectir el que significa el projecte ARA: L'abraçada d'un segle. Moisès Broggi i Graciela Noguera. Ell, 102 anys. Ella, la primera catalana del 2010.

CAL PARLAR DE LLENGUA: CONVERSA AMB EN JOSEP MANEL XIMENIS

Aquí teniu el DVD del darrer programa de CAL parlar de llengua que es va emetre per ETV Llobregat el passat 11 de novembre. Vam tenir el plaer de poder conversar amb en Josep Manuel Ximenis, regidor d'Arenys de Munt per la CUP i un dels principals promotors de la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt.

El programa va presentar el llibre d'en Ximenis "D'Arenys de Munt al cel. L'inici de les consultes independentistes", que ens va permetre reviure de primera mà aquell 13 de setembre de 2009.

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA. COMUNICAT D'ESPLUGUES DECIDEIX

Eleccions al Parlament de Catalunya

Comunicat d'Esplugues decideix

D’aquí a pocs dies els catalans i catalanes tindrem l’oportunitat una vegada més de participar en els eleccions al Parlament de Catalunya. Unes eleccions que se celebren en un moment delicat per al nostre país. D’una banda, la greu crisi econòmica i, de l’altra, les relacions entre Catalunya i Espanya que es troben en un moment també molt delicat en què caldrà decidir d’una vegada per totes què volem ser i cap on volem anar.

Esplugues decideix us anima a participar activament en aquestes eleccions i que voteu en conseqüència. El vot nacionalista espanyol està mobilitzat com mai i nosaltres hem de saber respondre-hi adequadament de manera que no es malmeti cap vot sobiranista.

Diumenge tenim una nova oportunitat per decidir per nosaltres mateixos. Ho vam fer el 20 de juny a Esplugues. Ho hem de continuar fent el proper dia 28 i ho també el 30 de juny, Assemblea d’Esplugues decideix.

Que no es perdi cap vot sobiranista!

ESPLUGUES: PSC I PP CONTRA LA UNITAT DE LA LLENGUA

És ben sabut que en determinades qüestions PP i PSOE saben posar-se d'acord i acostumen a fer-ho sense cap mena de vergonya, ni pròia ni aliena. També, a Catalunya, segons sigui la situació sociolingüística i política de la zona, el PSC no té cap mena de recança a fer costat al PP en la seva tenaç i persistent lluita contra la llengua catalana.

Esplugues n'és un bon exemple. Ahir, en el Ple municipal, PP i PSC van tombar una moció d'Esquerra sobre la unitat de la llengua. 

La ignorància política s'enfronta una vegada més a les tesis científiques i filològiques. 

Si voleu llegir la moció, cliqueu aquí.

EL REPETIDOR DE MONTDÚVER

En aquest país, com si de corrents de moda es tractés, ciutadans i mitjans d’informació acostumem a parlar, debatre i dedicar esforços amb molt d’entusiasme a qüestions que, després, sovint van caient en l’oblit. Pugem, com surfistes professionals a la cresta de l’ona, per més tard bolcar i caure de la manera més estrepitosa.

Hi ha algú que es recordi de les emissions de TV3 al País Valencià? Algú s’ha adonat que des de fa mesos, al Principat ja no podem rebre les emissions digitals de Canal 9? Algú està assabentat del camí que segueix la ILP Televisió sense fronteres?

La història de les emissions de TV3 al País Valencià està plena d’obstacles, sancions i atacs frontals per part de l’espanyolisme més ranci que, d’aquesta manera, intenta dividir i fragmentar la llengua catalana i amb ella qualsevol idea de Països Catalans. Uns atacs que mai s’han aturat i que continuen ben vius, malgrat que la gent del nord ens comportem com si el tema no anés amb nosaltres.

Els partits nacionalistes espanyols, PP i PSOE, s’han unit quan ha convingut per impedir les emissions de TV3 al País Valencià. El PP, que hi governa des de fa més de catorze anys, s’ha mostrat especialment dur i combatiu. Les amenaces, expedients i sancions a Acció Cultural del País Valencià i, sobretot, el tancament de repetidors, han estat una constant en els darrers temps.

No hi ha cap voluntat de diàleg ni tampoc d’arribar als famosos acords de reciprocitat que des de la Generalitat catalana ens havien promès. El govern del PP continua amb la seva particular persecució, iniciada l’any 2007, contra ACPV i TV3. Malgrat, però aquests tres anys d’esforços de tota mena, el PP no ha aconseguit tancar els repetidors més importants: Perenxisa, Bartolo i Montdúver Ara, però, el Govern valencià torna a la càrrega i demana novament als tribunals –els quals en anteriors ocasions ho havien desestimat- autorització per al tancament del repetidor de Montdúver (que cobreix la comarca de la Safor i parts de les de la Ribera Alta, Ribera Baixa i Marina Alta), que hauria de tancar el proper 15 de desembre.

Des del nord i des del sud, se’ns acusa, a la gent del Principat, de tenir una actitud excessivament passiva amb tot el que afecta a la llengua i la cultura catalanes a la resta dels Països Catalans. Caldria que hi reflexionéssim, perquè tot el que afecta una part del territori repercuteix en la nació sencera.

LA INDEPENDÈNCIA I EL 28 DE NOVEMBRE (2)

Aquest és un país acostumat a viure en la paradoxa. Per això no resultaria gens estrany que, quan estem vivint el creixement més espectacular que mai ha tingut el moviment independentista, la suma de vots en les eleccions al Parlament que defensin clarament la independència sigui menor que la de fa quatre o set anys.

Si aquest fet arribés a produir-se, els mitjans –els de fora, però també els d’aquí- ja tenen els seus titulars a punt. Els comentaristes i els tertulians habituals també tenen preparat el seu missatge desmobilitzador.

Alguna gent de bona fe potser pensava que la independència seria un camí de roses. Un camí curt i planer, i que l’Estat català es trobava tot just després del primer revolt. És cert que mai com ara no havíem estat tan a prop d’assolir els nostres objectius, però no és menys cert que les dificultats seran moltes i que, per poder superar-les, no n’hi haurà prou amb les eleccions del 28 de novembre.

En un article recent, Carles Castellanos recriminava a certs ideòlegs arribats recentment al món de l’independentisme el fet de reduir la conquesta de la independència a una simple qüestió d’aritmètica parlamentària.

 De fet, sovint semblen oblidar que si existeixen aquestes opcions parlamentàries és perquè darrere hi ha tot un moviment de base que des de fa més de trenta anys ha creat el pòsit que ens ha permès arribar on som ara.

Diu Carles Castellanos que “les experiències conegudes de nombrosos moviments arreu del món ens mostren que només aconseguirem la independència si sabem combinar les diferents formes d'intervenció política, sense reduir-les a un parlamentarisme pla.”

Combinar les diferents formes d'intervenció política...

Passi el que passi el 28 de novembre, hem de tenir molt clar que cal continuar amb l’independentisme de base, l’independentisme de mobilització, l’independentisme que ha portat aquest país a celebrar les més de 500 consultes populars sobre la indpendència de Catalunya o que ha estat capaç de generar manifestacions com les de l’1 de desembre de 2007 o la del 10 de juliol de 2010.

Després del 28 de novembre, caldrà que tots els independentistes ens agrupem en un Moviment per la Independència que ens hauria de conduir a organitzar-nos en una Assemblea unitària en la qual puguin estar representats tots els partits, parlamentaris o no, i moviments territorials que treballen per la independència.

LA INDEPENDÈNCIA I EL 28 DE NOVEMBRE (1)

28 de novembre. Eleccions al Parlament de Catalunya.

Esquerra… Solidaritat… Reagrupament… La decisió de la CUP de no participar en aquestes eleccions... fan que el possible votant independentista tingui al cap un autèntic galimaties:

¿Cal fer el “vot útil” i reforçar l’opció independentista que sembla més ben col•locada a la graella de sortida, la que ja té experiència de govern?

¿Cal oblidar-se d’utilitats pràctiques que massa vegades no condueixen a res positiu i decantar-se, malgrat enquestes i baròmetres, per les opcions més innovadores i rupturistes; potser les que generen noves il•lusions?

¿Cal passar d’aquestes opcions parlamentàries, que tampoc no ens conduiran a la independència perquè l’Estat espanyol ho té tot “muy bien atado”, i dedicar el nostre temps i treball a enfortir el moviment independentista de base?

Tot aquest garbuix de pensaments bullen, d’una o altra manera, dins del cervell de molta de la gent independentista d’aquest país. D’una banda, a la gent del carrer, se’ns fa difícil entendre que no s’hagi pogut arribar a una candidatura unitària que tingués com a punt comú d’unió la independència de Catalunya. D’altra, assistim, una mica perplexos, a una mena d’enfrontament entre independentistes en el qual sembla predominar, una vegada més, els personalismes, els interessos particulars o de partit i els egos individuals o de grup que tant ens han perjudicat al llarg de la història.

Tot això podria comportar un panorama d’una certa confusió en l’electorat que –m’atreveixo a dir- podria optar o bé per l’abstenció o bé per un suposat “vot útil catalanista” que passaria per votar CiU. Els arguments d’aquests independentistes de bona fe van des del “ara no és el moment” o el “cal anar pas a pas” fins al desig de manifestar una mena de rebuig a l’independentisme parlamentari d’ERC i el seu suport al tripartit.

EL DVD DE "100 DIES D'ESPLUGUES DECIDEIX"

El passat 29 d'octubre es va presentar el documental "100 dies d'Esplugues decideix", realitzat per ETV Llobregat. El reportatge té una durada de 35 minuts i fa un repàs als més de 3 mesos de feina, actes i activitats diverses que la plataforma Esplugues decideix va dur a terme fins al 20 de juny, data en què es va celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya al nostre poble.

Des de la plataforma Esplugues decideix ens ofereixen la possibilitat de disposar d'aquest document històric que, a més, servirà de record de tots aquells dies tan intensos de feina i d'il·lusió. A més, adquirint aquest DVD al preu de 10 euros, col·laborareu (una vegada més) en la campanya de recollida de fons que ha de servir, d'una banda, per acabar d'eixugar el deute pendent i, de l'altra i molt important, per poder mantenir una activitat continuada a Esplugues de Llobregat en pro del dret d'autodeterminació nacional.

En aquest clip de 4 minuts de durada podeu fer un petit tastet del documental. Si voleu disposar del DVD complet, feu la vostra reserva a espluguesdecideix@gmail.com.

CAL PARLAR DE LLENGUA: D'ARENYS DE MUNT AL CEL.

Va ser un dia especial, un dia diferent, un dia per retenir a la memòria. Va ser u dia en el qual gairebé vam tocar el cel amb les mans.

El proper dijous, 11 de novembre, a les 21.30h, per ETV Llobregat, CAL parlar de llengua entrevista`ra Josep Manel Ximenis, autor del llibre "D'Arenys de Munt al cel. L'inici de les consultes independentistes."

Josep Manuel Ximenis és regidor de l’ajuntament d’Arenys de Munt per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de la quan va ser cofundador l’any 2007.

Entre altres és president del MAPA (Moviment Arenyenc per a l’Auotdeterminació) i va ser el redactor de la moció que va impulsar la consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, i en va ser el coordinador i portaveu de la comissió organitzadora.

Forma part de la Coordinadora Nacional de les consultes i és el responsable de l’Àrea d’organització, gestió i formació de voluntaris.

ETV LLOBREGAT... ARA, A LA CARTA

ETV Llobregat ha posar en marxa un nou espai dins del seu web: ETV a la carta.

Des d'ara podrem tornar a veure aquells programes que més ens hagin interessat o visionar el que ens vam perdre en el seu moment: Atalaiar, Líders, La qüestió, La setmana,  El pols de la ciutat... i, evidentment, CAL parlar de llengua.

Podeu visitar la pàgina web i veure el darrer programa de CAL parlar de llengua en què vam entrevistar Jaume Gómez Bonamusa, del Cercle Català de Negocis.

L'ÚS SOCIAL DEL CATALÀ

Us presentem un interessant vídeo realitzat per Tallers per la llengua.

Hi podreu veure sis entrevistes a persones rellevants de la cultura catalana que ens ofereixen la seva visió sobre l'ús social del català:  Patricia Gabancho, Miquel Calçada, Vicent Sanchis, Fèlix Riera, Sebastià Alzamora i Muriel Casals