Aquesta darrera setmana he tingut l'ordinador fora de servei, pràcticament mort. Entretant, ha mort en Joan Solà. Com algú sabrà, acabo enguany els estudis de Filologia Catalana. Ens havia deixat, fa poc també, un altre Joan, en Triadú, molt important pel que fa a la literatura catalana. Les seves memòries, publicades el 2008, es titulaven «Memòries d'un segle d'or», ja que considerava que el XX havia sigut el millor segle des del XV valencià.
Com que en Marfany ja n'ha parlat força, d'en Solà, jo només en diré quatre coses. D'entrada, voldria posar èmfasi en la seva tasca filològica. El seu principal llegat és la Gramàtica del Català Contemporani, que va dirigir junt amb tres filòlegs més. La seva especialitat, la Sintaxi, ocupa el primer dels tres volums de la GCC, obra d'obligada lectura per a tots els estudiants de Filologia Catalana. Pel que fa a la Sintaxi, va ampliar, aprofundir i modernitzar la feina de Fabra amb les noves escoles de Lingüística, especialment la Gramàtica Generativa impulsada, entre d'altres, per Chomsky; va contribuir a fixar una sintaxi moderna del català que, segons el propi Solà, ara caldrà seguir desgranant per mitjà de la recerca els propers anys.
En Joan Solà era molt conegut també pels seus articles d'opinió i per la seva militància diguem-ne nacionalista. Al número 21 de L'escletxa, la revista de la CAL, afirmava que «no millorarem l'estatus del català mentre estiguem subordinats políticament i lingüísticament» i proposava la independència com a millor solució per a salvar la llengua. L'any passat va publicar Plantem cara, recull d'articles a l'Avui, on feia 36 anys que escrivia, llibre del qual en Marfany també n'ha parlat.
En fi, primer Joan Triadú, estudiós de la litetaura catalana i pedagog, ens va deixar, i ara en Joan Solà, que ens llega el monument de la GCC i el seu exemple per seguir lluitant per la llengua i la cultura catalanes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada