Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, deia en una entrevistsa recent: La política lingüística de Catalunya és un fracàs...Cal que els catalans plantem cara d’un vegada per totes.
Plantem cara... Fins i tot les enquestes oficials ja no poden amagar la crua realitat: la davallada del català com a llengua d’ús habitual al seu propi territori.
Ahir, Bernat Joan, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, va presentar els resultats de l’enquesta d’usos lingüístics de la població del Principat 2008. Dins de tot el garbuix de números, ens apareix una xifra demolidora: el nombre de parlants que diuen usar el català com a llengua habitual és, només, del 35,7%. Més greu encara, Si comparem aquest percentatge amb el de la mateixa enquesta de fa cinc anys, ens adonem que l’ús habitual de la llengua catalana ha baixat un 10%; el 2003 el nombre de catalanoparlants era del 46%.
Si volem deprimir-nos una mica més encara, només hem de pensar que aquestes dades es refereixen tan sols al Principat... que és sens dubte la part del territori on el català gaudeix de més “bona salut”. Imagineu-vos per un moment quines deuen ser les xifres del País Valencià o de les Illes... i no parlem ja de la Catalunya Nord o de l’Alguer. Una hipotètica enquesta d’usos lingüístics a nivell de Països Catalans aportaria unes xifres segurament esfereïdores.
Els diferents responsables que ha tingut al llarg dels anys la Direcció General de Política Lingüística haurien d’entrar en un profund procés de reflexió. Si després de prop de 25 anys duent a terme una determinada política d’ensenyament, d’ús i de dinamització de la llengua catalana, ens trobem amb aquestes xifres, vol dir que alguna cosa no s’ha fet bé.
Política Lingüística només és, però, la punta de l’ iceberg. Hi ha molts més responsables...
Comptat i debatut, després de 25 anys, parlen català els mateixos que el parlaven (fora dels avis que s'hagin mort, que hagin estat substituïts pels nets que hagin nascut). La davallada de la llengua catalana és exclusiva, aparentment, de l'arribada de nova població. No obstant això, els optimistes han de recapacitar:
ResponElimina- per què als altres països és "normal" que la llengua habitual sigui la del país? Per què és habitual que, per exemple, a Alemanya pares forasters parlin en alemany als fills?
- fins quin punt en un context de minorització demogràfica es conservarà la transmissió intergeneracional? Aquestes dades no deixen clar què passa en els matrimonis lingüísticament mixtos en relació a la llengua dels fills. Com més minorització demogràfica, més matrimonis lingüísticament mixtos hi haurà, i si la transmissió no és, si més no, del 50%, llavors es perdrà per aquí la transmissió intergeneracional.