37,5%...PLANTEM CARA? (2)

Hi ha perill que la llengua catalana es percebi com una llengua estrangera, ja que l'ús social que se'n fa és molt feble.

No ho diem nosaltres, la CAL, sempre tan rondinaires i tan pesats amb el tema de la llengua. No, ho diu el mateix secretari de Política Lingüística de la Generalitat, el senyor Bernat Joan.

Bernat Joan intenta difuminar una mica la realitat i també afirma que hi ha zones on el percentatge d’ús de català arriba al 70%. També ens diu que el català se situa com la llengua minoritzada més ben situada d’Europa i, en les seves pròpies paraules: “som més cap d’arengada que cua de lleó”.

Mentre meditem si és bo o dolent ser una arengada en matèria de llengua (a mi particularment no em fa cap gràcia ser el cap d'una sardina preparada amb salmorra i premsada) la realitat és que les xifres ja no es poden amagar ni maquillar de cap manera. És la realitat que s’està denunciant des de fa anys. Des del manifest de Els Marges de l’any 1979, fins a les darreres declaracions del lingüista Joan Solà, quantitat de lingüistes, de filòlegs, de sociolingüistes i d’opinadors socials han advertit del perill que s’abocava sobre la llengua catalana. Cada vegada més gent està en disposició de fer-la servir, però cada vegada menys gent en fa un ús habitual.

Els que ja hi érem l’any 1980, pensàvem que amb la Generalitat, amb l’ensenyament de i en català i un departament específic de política lingüística, el català entrava en un procés de consolidació i desenvolupament. Els polítics no van estar, però per la feina. No van fer els deures que tocaven en el seu moment i es van limitar a promulgar dues lleis de Política Lingüística que han estat paper mullat i una autèntica galleda d’aigua freda per a tots nosaltres.

Nosaltres, els catalanoparlants, que tampoc hem estat per la feina ni tampoc hem fet els deures que ens pertocaven. Uns deures molt senzills, molt fàcils de fer. Només es tractava de practicar aquesta autoestima que tanta falta ens fa i, simplement, viure en català. No tenim cap excusa. El context sociopolític ja fa molts anys que ens permet, sense experimentar cap mena de tràngol greu, viure en la nostra llengua. Que hi ha dificultats? És clar. No obstant això, si ens hi haguéssim aplicat des del primer moment, potser, només potser, la situació hauria canviat.

Viure en català... Ho heu provat alguna vegada?