L'AMIC JOVER...

Vulgues que dormi

somiant els mars en calma...

L’amic Jover...

Crec recordar que el vaig conèixer poc abans de les massives detencions de 1981. Ell era bastant més gran que jo, de la mateixa manera que jo mateix era més gran que la majoria de gent que ens movíem dins l’orbita independentista a Esplugues. Aquells temps en què podies ser detingut pel simple fet de ser-ho.

De seguida es va establir entre nosaltres una complicitat que superava barreres d’edat: la catalanitat irrenunciable de l’amic Jover; els anhels de llibertat; la independència com a eina per fer coses per al país; la cultura i la llengua i... per què no dir-ho, aquest altre sentiment tan estrany i enigmàtic que només podem comprendre els que el sentim ben endins: el Barça. L’amic Jover, principal impulsor de la Penya barcelonista d’Esplugues no va parar fins que tant la meva dona com jo ens en vam fer socis.

L’any 2004 ens va fer l’honor de llegir el Manifest del Correllengua d’aquell any. Encara recordo com va pronunciar, emocionat, però de manera enèrgica, les paraules finals del manifest: Fem present la llengua al lloc que li correspon com a llengua nacional d’un poble que no vol renunciar a cap dels drets que li corresponen.

Avui, he llegit un escrit que també ens recorda l’amic Jover. En Marcel Casellas, que el coneixia molt millor que jo, i que li va dedicar la sardana, L’amic Jover, expressa a la perfecció el que molts de nosaltres sentim en aquests moments:

En Jover havia estat sotmès a tantes intervencions quirúrgiques del cor, sempre tan ran del darrer sospir, i des de fa tants anys, que en més d'una ocasió havien corregut falsos rumors del seu traspàs. Unes setmanes després, però, te'l podies trobar amb aquella alegria per Esplugues, a l'Avenç o a la Festa Major de Vilafranca o be al Camp Nou amb la seva habitual bonhomia i la seva irrenunciable catalanitat. Aquesta vegada, dissortadament, crec que va de debò. A més, l'estiu ens ha traït, quan ens ha arribat la notícia en Jover ja era mort i enterrat i molts amics no l'hem pogut acomiadar com hauríem volgut.

I això em dol... ens dol... Tinc el convenciment, però, que la gent d’Esplugues li retrà l’homenatge que l’amic Jover es mereix.

Jover... amic... el teu record ens acompanyarà sempre.