Avui, 30 d'agost, es compleixen cent anys del naixement del poeta Màrius Torres. En record i homenatge us reproduïm un dels seus poemes, El compromís del poeta.
En aquests versos el poeta deixa de banda el tema de la mort i retorna al de l'amor ben amanit amb una bona dosi d'ironia i d'humor.
Cal que jo faci un poema.
Senyor, quin atzar més trist!
Ni la duquesa d'Angulema
l'hauria mai previst.
La meva musa lleugera
fuig de mi, en aquest moment.
On és? Potser la tinc darrere
i em mira somrient...
Cap metàfora, cap rima,
cap esclat de passió...
Ai! I la cita s'aproxima!
Què podria fer jo?
La meva amor és tan fina
com una fulla de rosa,
i es desvaneixerà, beguina,
si veu que parlo en prosa.
Val més que no sigui explícit
i, silenciós com la molsa,
segui al seu costat i, sol·lícit,
li besi el peu i el colze.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada