El llenguatge evoluciona al llarg del temps. L’eufemisme, com a part integrant del llenguatge, canvia constantment i s’adapta als canvis historicosocials que es produeixen i a les noves visions culturals que van apareixent. Si és necessari, desapareix, s’arracona i en el seu lloc en sorgeix un de nou, flamant, vigorós i disposat a continuar la seva particular lluita contra el mot “tabú”.
Si fem un breu recorregut en el temps i passem la nostra mirada pel segle XII, l’època literària per excel•lència dels trobadors, veurem com feien servir expressions com Drutz (amant de ple dret) per designar quan l’enamorat anava al llit amb la dama. Haureu copsat que m’he valgut d’un eufemisme més modern, més actual, per designar el mateix. Els mateixos trobadors ens parlen de l’assag (assaig) per fer referència a una mena de preludi de l’acte sexual que consistia, només, a fer-se petons i carícies amb el cos nu. Del fer l’amor actual, els amants del segle XII en deien fait (fet). Com podeu veure, més de vuit segles separen aquests dos eufemismes.
Aquest camp semàntic de la relació sexual entre dos éssers és, a causa dels controls i repressió que ha hagut de sofrir, dels més rics en eufemismes: anar al llit; fer un clau; el preludi de l’acte sexual; fer l’amor; ajeure’s; ajuntar-se; anar-se’n a dormir junts; complir; fer nens; fer un favor; ho faig cada dia; són algunes mostres dels eufemismes que els humans hem anat inventant amb una constància i dedicació increïbles.
Un altre camp adobat per a la pràctica d’aquesta inventiva és el relacionat amb el lloc on habitualment la gent fem les nostres necessitats corporals. Hem evolucionat amb diversos mots que arrenquen de comuna i segueixen amb: can Felip, vàter, tassa, lavabo, cambra de bany, servei, excusat, reservat…
En els camps de la malaltia o de la mort podem trobar exemples del tipus: subnormal, deficient, minusvàlid, discapacitat físic o psíquic. Descansa en la pau del Senyor; ha fet el darrer alè; ens deixa; se’n va; expira; ha traspassat….
Si fem un breu recorregut en el temps i passem la nostra mirada pel segle XII, l’època literària per excel•lència dels trobadors, veurem com feien servir expressions com Drutz (amant de ple dret) per designar quan l’enamorat anava al llit amb la dama. Haureu copsat que m’he valgut d’un eufemisme més modern, més actual, per designar el mateix. Els mateixos trobadors ens parlen de l’assag (assaig) per fer referència a una mena de preludi de l’acte sexual que consistia, només, a fer-se petons i carícies amb el cos nu. Del fer l’amor actual, els amants del segle XII en deien fait (fet). Com podeu veure, més de vuit segles separen aquests dos eufemismes.
Aquest camp semàntic de la relació sexual entre dos éssers és, a causa dels controls i repressió que ha hagut de sofrir, dels més rics en eufemismes: anar al llit; fer un clau; el preludi de l’acte sexual; fer l’amor; ajeure’s; ajuntar-se; anar-se’n a dormir junts; complir; fer nens; fer un favor; ho faig cada dia; són algunes mostres dels eufemismes que els humans hem anat inventant amb una constància i dedicació increïbles.
Un altre camp adobat per a la pràctica d’aquesta inventiva és el relacionat amb el lloc on habitualment la gent fem les nostres necessitats corporals. Hem evolucionat amb diversos mots que arrenquen de comuna i segueixen amb: can Felip, vàter, tassa, lavabo, cambra de bany, servei, excusat, reservat…
En els camps de la malaltia o de la mort podem trobar exemples del tipus: subnormal, deficient, minusvàlid, discapacitat físic o psíquic. Descansa en la pau del Senyor; ha fet el darrer alè; ens deixa; se’n va; expira; ha traspassat….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada