L’ànsia de llibertat és inherent a l’ésser humà. En forma part de la mateixa manera que en forma part el fet de respirar per viure. Malgrat això, un dels problemes constants amb què la humanitat s’ha hagut d’enfrontar ha estat, precisament, el control que des de sempre s’ha volgut exercir sobre aquest dret fonamental de la persona. Control, limitació, prohibició, anul·lació de la llibertat .
L’ésser humà és, intrínsicament, lliure. Una de les expressions que més el caracteritzen, el llenguatge, expressió de la cultura, la tradició i el pensament humà, és -vol ser- també, lliure. I, per contraposició, tot allò que és lliure és perillós per a qui no estima la llibertat. El llenguatge ha sigut, és i continuarà sent en un futur, un veritable maldecap per a determinats estaments i personatges estrets de ment i assedegats de poder.
En aquest món meravellós del llenguatge, hi ha moltes vessants que, històricament, han estat manipulades i censurades. Un dels millors exemples el podem trobar en els mots que algú va denominar “tabú” i que en el fons no són res més que la inconveniència a mencionar determinade
s paraules que ens poden evocar realitats i temes dels quals és millor no parlar-ne. Si creiem que cal eliminar un acte, una idea, una visió del món, eliminem també la seva significació lingüística. Prohibim la cosa i prohibim també la seva menció.
Els parlants, però, hàbils, intel·ligents, astuts i coneixedors –malgrat no ser-ne conscients- de les possibilitats del llenguatge inventen, creen un substitut per a la paraula estigmatitzada: l’eufemisme. Aquesta fabulosa forma indirecta que ens permet saltar per sobre la barrera de la prohibició i burlar, una vegada més, els repressors de la llibertat. Són aquelles formes “educades”, “correctes”, “de bon gust” que els humans hem incorporat al nostre diccionari intern i de les quals ens valem per fer trampa a les limitacions imposades.
L’ésser humà és, intrínsicament, lliure. Una de les expressions que més el caracteritzen, el llenguatge, expressió de la cultura, la tradició i el pensament humà, és -vol ser- també, lliure. I, per contraposició, tot allò que és lliure és perillós per a qui no estima la llibertat. El llenguatge ha sigut, és i continuarà sent en un futur, un veritable maldecap per a determinats estaments i personatges estrets de ment i assedegats de poder.
En aquest món meravellós del llenguatge, hi ha moltes vessants que, històricament, han estat manipulades i censurades. Un dels millors exemples el podem trobar en els mots que algú va denominar “tabú” i que en el fons no són res més que la inconveniència a mencionar determinade
s paraules que ens poden evocar realitats i temes dels quals és millor no parlar-ne. Si creiem que cal eliminar un acte, una idea, una visió del món, eliminem també la seva significació lingüística. Prohibim la cosa i prohibim també la seva menció.Els parlants, però, hàbils, intel·ligents, astuts i coneixedors –malgrat no ser-ne conscients- de les possibilitats del llenguatge inventen, creen un substitut per a la paraula estigmatitzada: l’eufemisme. Aquesta fabulosa forma indirecta que ens permet saltar per sobre la barrera de la prohibició i burlar, una vegada més, els repressors de la llibertat. Són aquelles formes “educades”, “correctes”, “de bon gust” que els humans hem incorporat al nostre diccionari intern i de les quals ens valem per fer trampa a les limitacions imposades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada