BLOC CALdesplugues

Bloc d'informació i opinió de la CAL d'Esplugues

16.12.09

ESPLUGUES... DECIDEIX? (Benvinguts al bloc... o blog?))

Com ja haureu pogut observar, comptem amb un nou col·laborador que escriurà articles en aquest bloc (o blog?). Per començar, un debat filològic sobre la denominació mateixa d'aquesta eina que compartim: bloc o blog?
L'altre nostre col·laborador ("involuntari"), en Dídac López, ja ha donat una resposat al primer article d'en Josep:

El que passa amb la h final és que ha quedat connotada. La normativització fabriana se la va carregar, com també es va carregar la h per marcar hiatus, o com s'hauria carregat la h en altres posicions si l'haguessin deixat (altrament, com han fet italians i occitans, i com també fa, de tant en tant, en Jordi Bilbeny). Hi ha coses que es poden moure però jo no mouria la qüestió de -ch, bo i respectant la gent que l'ha mantinguda en el cognom (com la Sònia Bagundanch, que no és gens sospitosa de pre- o anti- fabrianisme). I no ho mouria potser per una raó sentimental. Collblanc fou Collblanch fins la normativització fabriana. Però, després del 1939, tornà a ésser Collblanch. Hi ha un parell o tres de generacions que se'n senten, i que associen "Collblanch", no pas a l'edat mitjana sinó a l'Edat Fosca. I l'associen també a la pronúncia feixistoide "colblantS". De totes formes, quan els franquistes feren arribar el metro a Collblanc, de la parada s'estimaren més dir-ne "San Ramón", denominació més canònica. És clar que això és una disgressió.

Jo escric blog, però he de reconèixer que sovint se m'escapa(va) un càstic renaixentista. Hi ha coses de la normativa fabriana que potser caldria esmenar. La x de pixar no sona igual a la de píxel. D'altra banda, unificar la grafia panoccitana pel que fa a la lh, nh, o utilitzar tl per allò que ara s'escriu tll, em semblen coses raonables. Però com dimonis es fa una reforma ortogràfica d'aquestes dimensions? La gent s'aferra a la normativa tal com va quedar. Introduir-hi canvis és complex. I retornar a ch ens duria als intents de normatives restauradores de la tradició mitjaval (medieval, sorry) com les Normes del Puig, d'infausta memòria.

2 comentaris:

  1. El cas de l'«hach» és una cosa que val més oblidar, i com diu tothom en Fabra ja va fer bé de treure-la del mig, tot i que com dic a mi m'agrada molt. No crec que el fet que amb Franco s'escrigués Vich i coses per l'estil hagi de ser un impediment de res, perquè si ells la recuperaven per rebentar la normativització del català, jo ho faria simplement per mantenir una continuïtat que es va estroncar.

    Però és evident que no cal, i molt menys en la situació actual.

    Salut!

    ResponElimina
  2. Esmenaria un cosa del text. Hauria d'haver comparat "pixar" amb "fixar" i no pas amb "píxel". Pixar i fixar són dos mots patrimonials, i varien en les dos consonants i no pas en un, com una persona que s'ho mirés des de fora.

    ResponElimina