TEMPS I TEMPS COHESIONANT ELS PAÏSOS CATALANS!

El 28 de maig de 1984 naixia un nou setmanari al País Valencià amb una clara mentalitat de Països Catalans: El Temps.

Un projecte atrevit. Un projecte valent i audaç. Molts, des de la seva còmoda posició catalanista al Principat, veien la nova revista amb escepticisme. Però és que també intel·lectuals de la talla de Joan Fuster semblaven no creure gaire en el projecte.

Des de la famosa frase fusteriana de "el país només dóna per a un full parroquial" a l'anècdota que va protagonitzar el mateix Joan Fuster en el moment de les aportacions monetàries per tal que pogués aparèixer la revista, quan, fent ús de la sevà clàssica sornegueria, es va treure una pesseta de la butxaca tot dient: "Pel que ha de durar..."

El Temps ha durat, però... Contra tot i contra tots... Ha sabut resistir com a únic mitjà que ha entès l'espai de comunicació català com aquell que uneix totes les trres dels Països Catalans. Eliseu Climent... Ferran Torrent... Vicent Partal... Vicent Sanchis i tants i tants altres que han anatpassant per les pàgines de El Temps.

Moltes d'aquestes anècdotes les relata Núria Cadenes a les pàgines del número dedicat al 25è aniversari. L'editorial d'aquest número 1.302 acaba dient: "Justament, EL TEMPS celebra 25 anys perquè té lectors al Principat, a les illes Balears, al País Valencià, a Catalunya Nord i a la Franja. Gràcies."

Gràcies a vosaltres!