El meu astorament continua... Avui escolto unes declaracions del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, senyor Joan Manuel Tresserras, en què intenta fer passar per bona aquesta decisió incomprensible de deixar les Illes sense TV3. Els seus argument són que això forma part dels acords de reciprocitat entre els dos governs... Doncs, vet aquí el problema! El que dèiem en l'article d'ahir: dos governs "progressistes", d'aquells del "patriotisme social" i "la pluja fina", posant totes les traves possibles a un espai de comunicació en llengua catalana i a nivell de Països Catalans.
En aquests moments és d’obligada relectura el llibre de Víctor Alexandre, TV3 a traïció. Un llibre publicat fa tres anys i en el qual Alexandre analitza abastament els continguts de la programació de la televisió pública catalana i posa al descobert el missatge subliminar, darrere del qual s’amaga una tendència espanyolitzadora de TV3.
Des de fa temps, la cadena ha posat en marxa una pràctica sibil·lina que consisteix a infiltrar de manera subtil un imaginari col·lectiu forani, uns elements referencials espanyols que condueixen inevitablement a la destrucció de l’imaginari col·lectiu que ens és més propi.
Els mitjans de comunicació catalans en general i TV3 en particular tenen una gran responsabilitat: construir un marc de referència nacional. La qualitat de la llengua; la seva unitat i, alhora, diversitat; l’imaginari col·lectiu, la simbologia i els nostres referents, ja siguin esportius, polítics, literaris o musicals, fins i tot les nostres actituds i opinions ens vénen sempre marcades pels mitjans de comunicació de masses; aquí i arreu del món. TV3 només admet com a element referencial el Barça, segurament perquè és gràcies a ell que s’aguanten per un fil molt delicat els percentatges d’audiència. TV3 ha abdicat de la seva responsabilitat de televisió nacional de Catalunya i, massa sovint, ha esdevingut un element referencial espanyol.
TV3 parla en català, però pensa majoritàriament en clau espanyola. De fet, és un bon reflex de bona part de la societat catalana que pateix del mateix mal. I de tot això, en té bona part de culpa el govern català i els polítics que ens representen.
Per moltes declaracions i explicacions que ens puguin venir a partir d’ara, la realitat, com diu Vicent Partal és que “TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE.”
Des de fa temps, la cadena ha posat en marxa una pràctica sibil·lina que consisteix a infiltrar de manera subtil un imaginari col·lectiu forani, uns elements referencials espanyols que condueixen inevitablement a la destrucció de l’imaginari col·lectiu que ens és més propi.
Els mitjans de comunicació catalans en general i TV3 en particular tenen una gran responsabilitat: construir un marc de referència nacional. La qualitat de la llengua; la seva unitat i, alhora, diversitat; l’imaginari col·lectiu, la simbologia i els nostres referents, ja siguin esportius, polítics, literaris o musicals, fins i tot les nostres actituds i opinions ens vénen sempre marcades pels mitjans de comunicació de masses; aquí i arreu del món. TV3 només admet com a element referencial el Barça, segurament perquè és gràcies a ell que s’aguanten per un fil molt delicat els percentatges d’audiència. TV3 ha abdicat de la seva responsabilitat de televisió nacional de Catalunya i, massa sovint, ha esdevingut un element referencial espanyol.TV3 parla en català, però pensa majoritàriament en clau espanyola. De fet, és un bon reflex de bona part de la societat catalana que pateix del mateix mal. I de tot això, en té bona part de culpa el govern català i els polítics que ens representen.
Per moltes declaracions i explicacions que ens puguin venir a partir d’ara, la realitat, com diu Vicent Partal és que “TV3 s'ha deixat de veure a Mallorca. Punt final. Gràcies 'als nostres' que avui governen a una banda i a una altra donant suport al PSOE.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada